Extret de la BBC:
El gener del 2001, l'Argentina va celebrar el "blindatge", un acord d'uns 40.000 milions de dòlars amb l'FMI, bancs, asseguradores i Espanya per evitar una suspensió de pagaments. Al desembre, va tirar la tovallola i va declarar el temut "default".
Serà aquest fracàs el destí del megarescat de 110.000 milions d'euros que van acordar Grècia, l'eurozona i el Fons Monetari Internacional?
Un execonomista en cap de l'FMI, Kenneth Rogoff, es troba entre els que alerten sobre els paral.lels amb el cas argentí. "A l'Argentina, els rescats de l'FMI només van posposar al final, que va acabar amb una suspensió de pagaments extremadament traumàtica".
Similituds no en falten. Com l'Argentina el 2001, Grècia té venciments del deute a la volta de la cantonada, un fort dèficit fiscal, una galopant evasió impositiva, una economia en recessió i una moneda sobrevaluada. Pitjor encara, el remei acordat té fortes possibilitats de ser pitjor que la malaltia.
Grècia s'ha compromès a una dràstica reducció del dèficit fiscal (30.000 milions d'euros en tres anys) enmig d'una forta recessió econòmica, recepta que va tenir un desastrós resultat en la sobreendeutada Argentina fa menys d'una dècada.
Un dels pocs economistes que va predir l'actual crisi mundial, Nouriel Roubini, ha alertat sobre les dificultats de sanejar els comptes públics enmig d'una recessió. "Si el PIB cau, és gairebé impossible aconseguir certs objectius de dèficit i deute. Aquesta va ser la trampa en la qual va quedar l'Argentina entre 1999 i 2001".
Quan cau la activitat econòmica, baixa automàticament la recaptació impositiva. Amb un augment impositiu i un congelació salarial, es frena un dels motors de l'economia: el consum. Aquesta suma de dèficit fiscal, recessió i ajust es converteix en un cercle viciós sense sortida. En l'últim i fatídic any de la convertibilitat (la paritat entre el pes i el dòlar), el PIB argentí es va desplomar un 4,5%. A Grècia s'estima que aquest any la caiguda rondarà en un 4%, el doble que el 2009. A canvi del paquet d'ajuda de l'FMI, Argentina es va comprometre a fortes mesures d'ajust. L'impacte social es va fer sentir als carrers: el llavors president, Fernando de la Rúa, va acabar fugint de la Casa Rosada en helicòpter.
Grècia ja ha posat en marxa tres plans d'ajust amb una economia que depèn estretament del seu sector públic, responsable del 40% del PIB. Les manifestacions i vagues s'han multiplicant des del gener.
Però potser el paral.lel més preocupant entre els dos països és la política monetària. "A l'Argentina no es podia emetre moneda o devaluar. Davant una recessió, l'única mesura era l'ajust. El mateix passa amb Grècia i l'euro. Grècia no pot emetre moneda ni devaluar per millorar la seva competitivitat enfront d'altres economies. En ambdós casos es renuncia a una política monetària, fiscal i canviària pròpia ", segons l'economista argentí Fabian Amico, de la Universitat de Luján.
Rarament la història es repeteix de la mateixa manera. En aquest cas, la gran diferència és que la crisi grega pot tenir repercussions europees i globals que van molt més enllà de la seva estatura econòmica. Grècia representa el 2,4% de l'eurozona en termes del PIB, però la seva caiguda pot produir un efecte de contagi en altres nacions (Portugal i Espanya són els candidats més obvis). Al que se suma que molts bancs europeus estan fortament exposats al deute de Grècia.
Entitats alemanyes tenen uns 27.000 milions d'euros en bons sobirans grecs, bancs britànics sumen uns 10.000 milions i els francesos BNP Paribas i Societe General es troben entre els que acumulen més deute de Grècia en els seus balanços. En poques paraules, són molts els que volen evitar una suspensió de pagaments.
En el cas de l'Argentina no existia aquesta conjunció de factors. Això es pot convertir en un desavantatge, perquè per a l'Argentina la dolorosíssima sortida de la suspensió de pagaments i la devaluació va ser gairebé inevitable.
Pels seus compromisos, Grècia està més lligada al carro de l'eurozona. Per aquest motiu diversos economistes recomanen que aprengui de la història recent i es estalviï temps i patiment llançant ja una reestructuració del seu deute.
Fins i tot Domingo Cavallo, el polèmic ministre d'Economia de l'Argentina el 2001, ha aconsellat en una entrevista amb la BBC: "Crec que Grècia, en lloc de seguir honrant seu deute, hauria reestructurar-lo de forma ordenada, estenent els venciments i baixant els tipus d'interès dels seus bons".
