Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 18 de juny de 2010

70 anys de la crida de De Gaulle als francesos



El 18 de juny de 1940, l'endemà de la crida del mariscal Pétain a aturar els combats, el general de Gaulle fa una crida radiofònica a les forces armades franceses i als ciutadans voluntaris a unir-se amb ell a Londres per continuar la lluita contra els nazis.

No existeix un enregistramen sonor d'aquest discurs, contrariament al del 22 de juny, amb el que sovint es confón. Valgui, doncs, aquesta improvitzada traducció al català.

Els líders que, des de fa molts anys, estan al capdavant dels exèrcits francesos, han format un govern. Aquest govern al·legant la derrota dels nostres exèrcits, s'ha posat en contacte amb l'enemic per al cessament de les hostilitats.

És cert que hem estat i seguim estant submergits per la força mecànica terrestre i aèria a l'enemic. Infinitament més que el seu nombre, són els tancs, els avions i la tàctica dels alemanys, els que ens fan retrocedir. Són els tancs, els avions i la tàctica dels alemanys, els que han sorprès als nostres líders fins al punt de portar-los a on ara es troben.

Però s'ha dit l'última paraula? S'ha de perdre l'esperança? És definitiva la derrota? No!

Creieu-me a mi que us parlo amb coneixement de causa i us dic que res està perdut per a França. Els mateixos mitjans que ens han vençut ens poden portar un dia la victòria.

Perquè França no està sola! No està sola! No està sola! Té un ampli imperi al seu darrera. Pot formar un bloc amb l'Imperi britànic que domina els mars i contínuar la lluita. Pot, com Anglaterra, utilitzar il·limitadament la immensa indústria dels Estats Units.

Aquesta guerra no està limitada al dissortat territori del nostre país. Aquesta guerra no ha quedat decidida per la batalla de França. Aquesta guerra és una guerra mundial. Totes les faltes, tots els retards, tots els patiments no impedeixen que existeixin, en l'univers, tots els mitjans per aixafar un dia als nostres enemics. Fulminats avui per la força mecànica, podem vèncer en el futur per una força mecànica superior: hi va en això el destí del món.

Jo, el general De Gaulle, actualment a Londres, convido als oficials i soldats francesos que es troben o passin a trobar-se en territori britànic, amb les seves armes o sense elles, convido als enginyers i als obrers especialistes de les indústries d'armament que es troben o passin a trobar-se en territori britànic, a posar se en contacte amb mi. Passi el que passi la flama de la resistència francesa no s'ha d'apagar i no s'apagarà.