El problema, però, és com s'executarà aquest complex sistema de votació.
En principi, la idea és que si la ponència no obté els vots suficients es procedeixi a fer la votació per blocs. Si així tampoc s'assoleix un acord, la votació es faria article per article.
Els blocs poden ser declarats constitucionals, inconstitucionals o interpretables. En aquest últim cas, el Tribunal ha d'indicar com ha de ser entès i aplicat. Ara bé, es pot donar el cas que els 10 magistrats no aconsegueixin aprovar algun dels blocs. És a dir, que es doni un escenari on 4 magistrats es decantin per una opció, 3 per una altra i els altres 3 per una tercera. En aquest cas, el vot de la presidenta valdrà el doble, segons l'article 90.1 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional.
Això no obstant, podria passar que ni amb el vot de qualitat de la presidenta es pugui tirar endavant algun dels blocs, ja que les posicions podrien quedar 4-4-3. En aquest supòsit, la llei preveu una segona votació en la que només hi poden participar els dos parers que hagin obtingut el major nombre de vots en l'anterior votació. Un cop aprovat, la ponent haurà de redactar l'argumentació jurídica i els magistrats discrepants els seus vots particulars.
(Extret de diversos articles)