Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Avui, 4 de Juliol

Declaració d'Independència dels Estats Units. 4 de juliol del 1776:
Quan en el decurs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l'han lligat a un altre, i prendre entre les nacions de la Terra el lloc separat i igual al que les lleis de la naturalesa i del Déu d'aquesta naturalesa li donen dret, un just respecte al judici de la humanitat exigeix que declari les causes que l'impulsen a la separació. 

Sostenim com a evidents per a elles mateixes aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu creador de certs drets inalienables; que entre aquests estan la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat; que per garantir aquests drets s'institueixen entre els homes els governs, que deriven els seus poders legítims del consentiment dels governats; que quan sigui que una forma de govern es torni destructora d'aquests principis, el poble té dret a reformar-la o abolir-la, i instituir un nou govern que basi seus fonaments en aquests principis, i que organitzi els seus poders de la manera que a ells els sembli més probable que generi la seva seguretat i felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que els governs establerts fa molt temps no es canviïn per motius lleus i transitoris, i, d'acord amb això, tota l'experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer-se justícia mitjançant l'abolició de les formes a què està acostumada. Però quan una llarga sèrie d'abusos i usurpacions, que persegueixen invariablement el mateix objectiu, evidencia el designi de sotmetre'ls sota un despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, enderrocar aquest govern i proveir noves salvaguardes per la seva futura seguretat. 

Tal ha estat el pacient patiment d'aquestes colònies, i tal és ara la necessitat que les empeny a alterar el seu antic sistema. La història del present Rei de la Gran-Bretanya, és una història de repetides injúries i usurpacions, l'objecte principal és i ha estat l'establiment d'una absoluta tirania sobre aquests estats. Per provar això, sotmetem els fets al judici d'un món imparcial. 

Ha refusat assentir a les lleis més convenients i necessàries al bé públic d'aquestes colònies, prohibint als seus governadors sancionar fins i tot aquelles que eren d'immediata i urgent necessitat a menys que es suspengués la seva execució fins a obtenir el seu consentiment, i estant així suspeses les ha desatès totalment.

Ha reprovat les provisions dictades per a la repartició de districtes dels pobles, exigint violentament que aquests renunciéssin al dret de representació en les seves legislatures, dret inestimable per a ells, i formidable només per als tirans. Ha convocat cossos legislatius fora dels llocs acostumats, i en llocs distants del dipòsit dels seus registres públics amb l'única finalitat de molestar fins obligar-los a convenir amb les seves mesures, i quan aquestes violències no han tingut l'efecte que esperaven, s'han dissolt les sales de representants per oposar-se ferma i valerosament a les invocacions projectades contra els drets del poble, refusant per llarg temps després de desolació semblant a què se'n triessin altres, de manera que els poders legislatius, incapaços d'aniquilació, han recaigut sobre el poble per seu exercici, quedant l'estat, mentrestant, exposat a tot el perill d'una invasió exterior i de convulsions internes.

S'ha esforçat en destorbar els progressos de la població en aquests estats, obstruint per a aquest fi les lleis per a la naturalització dels estrangers, refusant sancionar-ne d'altres per promoure el seu establiment a elles, i prohibint adquirir noves propietats en aquests països.

En l'ordre judicial, ha obstruït l'administració de justícia, oposant-se a les lleis necessàries per consolidar l'autoritat dels tribunals, creant jutges que depenen només de la seva voluntat, per rebre d'ell el nomenament dels seus llocs de treball i pagament dels seus sous, i enviant un eixam d'oficials per oprimir al nostre poble i empobrir-lo amb les seves estafes i rapinyes.

Ha atemptat a la llibertat civil dels ciutadans, mantenint en temps de pau entre nosaltres tropes armades, sense el consentiment de la nostra legislatura: procurant fer el militar independent i superior al poder civil: combinant amb els nostres veïns, amb pla despòtic per a subjectar-nos a una jurisdicció estranya a les nostres lleis i no reconeguda per la nostra constitució: destruint el nostre trànsit a totes les parts del món i posant contribucions sense el nostre consentiment: privant-nos en molts casos de les defenses que proporciona el judici per jurats: transportant-nos més enllà dels mars per a ser jutjats per suposats delictes: abolint el lliure sistema de la llei anglesa en una província confinada: alterant fonamentalment les formes dels nostres governs i les nostres pròpies legislatures i declarant-se ell mateix investit amb el poder de dictar lleis per a nosaltres en tots els casos, fossin els que fossin.

Ha abdicat del dret que tenia per a governar-nos, declarant-nos la guerra i posant-nos fora de la seva protecció: fent el pillatge en els nostres mars; assolant les nostres costes; treient la vida als nostres conciutadans i posant-nos a mercè de nombrosos exèrcits estrangers per completar l'obra de mort, desolació i tirania començada i continuada amb circumstàncies d'especial crueltat i perfídia totalment indignes del cap d'una nació civilitzada.

Ha forçat als nostres conciutadans fets presoners en alta mar a portar armes contra la seva pàtria, constituint-se en botxins dels seus germans i amics: excitant insurreccions domèstiques i procurant igualment irritar contra nosaltres als habitants de les fronteres, els indis bàrbars i ferotges el mètode conegut dels quals de fer la guerra és la destrucció de totes les edats, sexes i condicions.

A cada grau d'aquestes opressions hem suplicat per la reforma en els termes més humils; les nostres súpliques han estat contestades amb repetides injúries. Un príncep el caràcter del qual està marcat per tots els actes que defineixen un tirà, no és apte per ser el governador d'un poble lliure.

Tampoc hem faltat a la consideració deguda cap als nostres germans els habitants de la Gran Bretanya; els hem advertit de tant en tant de l'atemptat comès per la seva legislatura en estendre una il.legítima jurisdicció sobre les nostres. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i establiment en aquests països; hem apel·lat a la seva natural justícia i magnanimitat, conjurats pels vincles del nostre origen comú a renunciar a aquestes usurpacions que inevitablement acabarien per interrompre la nostra correspondència i connexions. També s'han mostrat sords a la veu de la justícia i consanguinitat. Hem de, per tant, sotmetre'ns a la necessitat que anuncia la nostra separació, i tractar-los com a la resta del gènere humà: enemics en la guerra i amics en la pau.

Per tant, nosaltres, els Representants dels Estats Units, reunits en Congrés General, apel.lant al jutge suprem de l'Univers, per la rectitud de les nostres intencions, i en el nom i amb l'autoritat del poble d'aquestes colònies, publiquem i declarem la present: que aquestes colònies són, i per dret han de ser, estats lliures i independents; que estan absoltes de tota obligació de fidelitat a la corona britànica: que tota connexió política entre elles i l'estat de la Gran Bretanya, és i ha de ser totalment dissolta , i que com a estats lliures i independents, tenen ple poder per fer la guerra, concloure la pau, contraure aliances, establir comerç i fer tots els altres actes que els estats independents poden per dret efectuar. Així que, per sostenir aquesta declaració amb una ferma confiança en la protecció divina, nosaltres hipotequem mútuament les nostres vides, les nostres fortunes i el nostre sagrat honor.