Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 8 de juliol del 2010

Orgullós, de què?

Potser sigui un sentiment compartit pels humans el sentir-te orgullós del teu país. En el meu cas, he de reconèixer que algunes vegades m'he sentit orgullós de ser català; de la mateixa manera, suposo, que s'hi pot sentir un andalús, un murcià o un aranès. Però avui me'n sento menys que mai. I això que m'ho demanen una munió de presidents i institucions del meu país! Dec tenir buit el dipòsit de l'empatia social. Potser els molts anys d'il·lusions -millor seria dir fantasies- polítiques col·lectives i col·lectivistes, me l'han assecada. Sigui com sigui, la veritat és que ara no trobo motius per sentir-me orgullós d'aquest país. Puc sentir-me orgullós d'una classe política que vol aconseguir els seus objectius fent trampa? O és que no ha estat un parany el forçar unilateralment la modificació del pacte constitucional del 1978, que tant va costar aconseguir? Puc sentir-me orgullós que les institucions que em representen com a ciutadà de Catalunya no assumeixin la seva responsabilitat en el trencament constitucional que representa l'Estatut i que l'atribueixin sistemàticament a un imaginari feixisme espanyol? Vostès no ho sé, però jo no puc.