Quan es parla de l'expulsió forçada de persones d'un país es lògic i saludable que es disparin totes les alarmes, donats els criminals precedents històrics que arrossega la vella Europa. Ara bé, l'expulsió, entre altres, de gitanos rumanesos de França, es pot qualificar com ha fet el Parlament Europeu de deportació, amb la inequívoca connotació moral i política que té la paraula?
França -encertadament o equivocada- està procedint a la detenció d'aquelles persones que són al país il·legalment i que han comès algun delicte. Tots els detinguts passen a disposició judicial, que analitza cas per cas la situació concreta de cada persona afectada. Així, dels 96.109 detinguts fins ara per no tenir els papers en regla, només 29.288 (menys dels 75%) han rebut el vist-i-plau judicial per poder ser repatriats.
Considerar això una deportació i equiparar el govern francès amb el règim nazi no només és una mentida sinó, més greu encara, una banalització del genocidi efectuat pel Tercer Reich.
