El que la Terra sap i els ecocondríacs no

El premi Nobel de Física, Robert B. Laughlin, escriu:

El temps geològic és un concepte ben vast. La precipitació total que cau al món en un any és aproximadament d'un metre de pluja, l'alçada d'un gos perdiguer. La quantitat total de pluja que ha caigut al món des dels inicis de la revolució industrial és d'uns 200 metres, l'alçada d'un pantà. El sentit comú ens diu que danyar una cosa tan vella com la terra és més fàcil d'imaginar que de fer. La terra ha viscut massives explosions volcàniques, inundacions, impactes de meteorit, formacions de muntanyes i tota mena d'altres abusos infinitament superiors al que l'home pot produir, i segueix aquí. És una supervivent. El CO2 de la crema de combustible fòssil per part de l'home pot tenir el potencial d'augmentar la temperatura mitjana fins arribar a modificar el temps. Els governs s'han alarmat. Però la terra passa d'aquests governs i la seva legislació. Passa de que baixis el teu termostat o condueixis un cotxe híbrid. La terra projecta dissoldre el gruix d'aquest CO2 als seus oceans en un mil.leni fins que la concentració a l'atmosfera no sigui gaire més elevada que avui en dia. I durant desenes de mil.lenis lentament transferirà l'excés de CO2 a les roques fins que els nivells del mar i de l'aire retornin al que eren. El procés durarà una eternitat des d'una perspectiva humana, però representarà només un breu instant de temps geològic.

Resum traduit per Josep C. Vergés.