Lògica, perquè coneixent la quadriculada i organitzada mentalitat alemanya, el normal és que cada un dels tancs portés un número de sèrie ascendent respecte a històric de producció i així va ser. I estadística, perquè conegut aquest fet, els matemàtics tenien una valuosa informació amb què jugar: els números de sèrie dels "Mark V" capturats.
Dit i fet, la fórmula estadística utilitzada per descobrir el nombre d'unitats enemigues va ser relativament fàcil: els tancs alemanys estaven numerats de 1 a N (1,2,3 ... N). Imaginant que haguessin capturat 6 tancs amb números de sèrie: 18, 27,41,73, 87 i 98, ara tenien una mostra de 6 tancs amb un nombre de sèrie màxim de 98. Trucant a la grandària de la mostra S i el nombre màxim M i després d'experimentar amb altres sèries-de tancs, vehicles, avions-els matemàtics van trobar una bona estimacio del nombre de tancs a l'equacio: (M-1) (S + 1) / S. En l'exemple donat seria: (98-1) (6 +1) / 6 = 113,16, és a dir, en el nostre exemple s'haurien produït 113 tancs.
Encara que els espies estimaven que els alemanys havien produït uns 1.400 tancs al mes entre juny de 1940 i setembre de 1942, la famosa fórmula revelava una altra xifra als matemàtics: 246 tancs. Un cop finalitzada la gran guerra i conegudes les dades reals sobre producció de tancs de les fàbriques nazis es va obtenir que durant aquest temps la producció va ser de 245 unitats al mes. Precisió gairebé mil.limètrica.
