Aquest és calendari de reformes aprovat avui pel govern de Zapatero. No qüestiono ni la necessitat ni la urgència d'una part important del que es vol modificar, però m'espanta que tot plegat enlloc de facilitar la resolució dels problemes els acabi complicant encara més.
M'explicaré. En aquest país hi ha una gran fal·lera legislativa. Probablement siguem el país on es fan i desfan més lleis, normes i reglaments en cada legislatura (encara que em temo que és un mal general a les democràcies occidentals). Els governs, partits i diputats volen presentar a la galeria el màxim de resultats concrets i de la manera més ràpida possible. Això fa que enlloc d'estudiar a fons les reformes s'opti pels retocs, més o menys cosmètics. Unes modificacions mínimes que facilitin una majoria i unes redaccions confosament ambigües que permetin el consens.
Això ha creat amb el pas dels anys una maranya legislativa, de lleis i normatives que canvien contínuament, que se sobreposen unes a les altres i que moltes vegades es contradiuen entre elles. Una selva que desborda advocats i jutges i que acaba creant més inseguretat jurídica.
Si això passa en situacions normals, la pregunta és: que no passarà ara quan es volen reformar 26 lleis, moltes d'elles molt complexes, en poc més de sis mesos?
Tots els partits es presenten a les eleccions prometent més i més coses per fer, per legislar. Quan arribarà el dia que un partit en lloc de fer proposi com a prioritat desfer totes les coses que no serveixen o que han deixat de funcionar?
