Només cal donar una ullada als documents publicats per Wikileaks per comprovar que no hi ha res que no sabéssim o que no intuíssim. Un fotimer de paperassa indiscriminada d'anotacions, opinions, informes, etc., que conformen la rutinària correspondència diplomàtica de qualsevol administració. És a dir, piles de documents la majoria dels quals solen acabar a la paperera o que, en el millior dels casos, serveixen per ajudar a conformar algunes tàctiques polítiques, però rarament les estratègies de fons que, als EUA com a quaselvol altra país seriós del món, s'adopten fonalmentalment a partir d'altres criteris.
Amb aquestes publicacions, Wikileaks ha esdevingut l'equivalent polític de la premsa del cor. La tafaneria elevada a la categoria de revelació de "secret d'estat". I quatre grans mitjans de comunicació convencional fent d'escolanets. Més que mai, el mitjà és el missatge.
ADDENDA.- Alguns exemples de les grans revelacions "top secret" de Wikileaks:
Iran 'lied to UN inspectors about Qom nuclear site'
Israel grateful for US support
Iran abuses Iranian Red Crescent to send agents and weapons overseas
Gaddafi no se separa de "voluptuosa" enfermera ucraniana
La embajada de EEUU habló del "gran fracaso" de Zapatero en la cumbre UE-EEUU
