Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 9 de desembre del 2010


Aquestes paraules les ha dit sense enrojolir el primer ministre rus, Vladimir Putin, que com tothom sap és un demòcrata de tota la vida. Fins i tot, quan estava al KGB i patia que no vegis a l'haver de reprimir el seu alenar liberal. Un demòcrata de socarrel que governa un país idíl·lic, sense corrupció ni màfies públiques i privades. Un país transparent, paradís dels periodistes. I sinó, pregunteu-li a l'Anna Politkóvskaya i als més de 300 periodistes que han mort violentament a Rússia des del 1993.

No, senyor Putin. El Regne Unit i Suècia no són unes democràcies com la seva. Són Estats de Dret, cosa que difícilment es pot dir de Rússia. I és per això, per la denúncia presentada per dues dones contra Assange, que s'ha l'ha detingut en nom de la legalitat i se'l podrà jutjar. Només vostè, Sr. Putin, i persones com vostè, són les que sistemàticament i deliberada confonen l'imperi de la llei amb la pura i dura voluntat política. Potser aquesta detenció agradi a qui voldria liquidar Assange per haver difòs informació confidencial, però de moment els governs de les democràcies liberals occidentals no han fet res que estigui al marge de la llei, cosa que no es pot dir dels partidaris d'Assange.

La responsabilitat penal per la filtració dels documents correspòn a qui els va robar. Assange té tot el dret a difondre la majoria d'aquests documents, llevat d'aquells que la seva publicació pogués comportar un prejudici molt més gran que el benefici de la seva publicació. Per entendre'ns, posar persones concretes i instal·lacions vitals en el punt de mira d'organitzacions terroristes, dictadures o estats xoriços. A banda d'això, Assange és al periodisme el que Zapatero a la ciència econòmica.

Assange fa creure que és una germaneta de la caritat democràtica que publica tots els secrets que li filtren, però la veritat no és exactament aquesta: Assange, contràriament als principis fundacionals de Wikileaks, el que ha fet és vendre els drets de publicació a cinc mitjans internacionals. Segons l'exportaveu de Wikileaks, l'alemany Daniel Domscheit-Berg, "això implica que Wikileaks ha perdut la seva neutralitat, perquè ha estat premeditadament subjectiu al decidir amb qui col·labora". La manera com aquests mitjans, especialment El País, explota pràcticament sense contrastació els documents, ho demostra.