La pobresa és saludable

Abans, l'esquerra, la de veritat, volia fer la revolució per millorar en tots els àmbits les condicions de vida dels pobres, dels proletaris, de la classe obrera. Volia que els pobres fossin rics, que els treballadors fossin els únics amos del producte de la seva força de treball. Van fracassar. Van crear més misèria i més opressió de la que volien combatre. Però, si més no, aspiraven al desenvolupament econòmic.

Ara, pel contrari, el discurs de l'esquerra és que estem esgotant els recursos del planeta i que si tothom vol viure com nosaltres necessitaríem diversos planetes més. Això significa que els pobres han de seguir pobres si volen continuar vivint i que els rics acceptin que la humanitat entri en una fase de "decreixement".

En el vídeo, un gran savi defensa aquesta tesi. I per fer-ho, no s'està de parlar de les conseqüències saludables de la pobresa i de com els pobres són, en definitiva, més feliços que els rics. De manera que el que ara toca és que els rics deixin de ser-ho, però no perquè els pobres també ho puguin ser sinó perquè tots visquem en la misèria material, font de vida fraternal i saludable. I per il·lustrar-nos, el savi del vídeo posa l'exemple de la Xina de Mao, quan tots anaven en bicicleta i no havien de suportar els monstruosos embussos de trànsit, o de la Cuba dels Castro que gràcies a la revolució no pateixen d'obesitat, ni malalties cardiovasculars, i es mantenen en un envejables estat físic.

No m'ho invento. Ho diu l'escriptor, editor i profedsor titular de Ciència Política i de l'Administració a la Universitat Autònoma de Madrid, Carlos Taibo. Tingueu paciència, el vídeo no arriba als 10 minuts però no té desperdici.