Em fascina la paradoxa que molts dels que consideraven que el règim de Mubarak era un mal menor i que la revolta només podia convertir Egipte en un nou Iran o una altra Gaza s'escandalitzin ara perquè l'exèrcit, desprès de desprendre's d'un Mubarak impopular, segueixi en el poder per evitar la caiguda de l'statu quo. Haurien d'estar contents, ja que es manté l'estabilitat i els compromisos internacionals, entre els quals el tractat de pau amb Israel!
Fascinacions a banda, l'evolució de la situació a Egipte sembla que es va clarificant. Hi haurà una transició tutelada pel sector militar que en els últims anys s'havia allunyat de Mubarak. Caldrà veure, però, si aquesta tutela es fa amb la participació de l'oposició o no. I aquí, la pressió internacional pot ser decisiva.
De moment, les reformes constitucionals les està fent un consell d'experts -la major part dels quals són personalitats independents i de reconegut prestigi- que es va formar quan Mubarak encara era president. Aquest consell d'experts va rebre el vist-i-plau de diverses forces opositores, que van crear un comitè de seguiment. Caldrà esperar, doncs, a tenir el text constitucional reformat per poder jutjar.
De moment,doncs, ni caos ni dictadura.
