Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 8 d’abril de 2011

Jo també tinc necessitat objectiva de viatjar en "busines"

Vidal-Quadras: "La razón por la que viajamos en 'business' no son el lujo, el placer o el capricho, sino que responde a una necesidad objetiva de que personas que están obligadas por razón de su trabajo a estar en el aire 15 días completos -30 días en los casos máximos-, puedan viajar en unas condiciones de una cierta comodidad y no lleguen machacados al trabajo después de ir con las rodillas pegadas al asiento delantero".

Si Vidal Quadras, que és un home molt intel·ligent, dóna una justificació tan poc convincent sobre la classe en que la que han de volar necessàriament els eurodiputats, és que realment no n'hi deu haver. Certament, viatjar en avió en classe turista és bastant incòmode i més encara si després s'ha d'anar a pencar, però milers de ciutadans viatgen cada dia en metro, trens de rodalia o autobusos urbans, durant dues o tres hores per anar i tornar d'una sovint llarga, dura i cada vegada més mal pagada, jornada de treball, sense demanar per això que la resta de ciutadans els paguem un taxi.

Entenc que per als senyors eurodiputats treballar en una forneria, una perruqueria, un supermercat, un taller o un restaurant no tingui la transcendència ni la dignitat que imposa el ser representant del poble, encara que a l'hora de la veritat la feina de la gran majoria de les seves senyories es limiti a votar a toc de pito -pura "necessitat objectiva"?- el que el president del grup ordena.

En un moment com aquest, amb milions de persones a l'atur i amb una crisi aguditzada per polítiques públiques errònies que s'estan intentant encarrilar dramàticament tard i malament, els gestos, per més incòmodes i fins i tot injustos que siguin, ténen un gran valor. El valor de que no es perdi del tot la confiança al comprovar que realment tothom s'estreny -no només institucionalment sinó també personalment- el cinturó. El valor d'evidenciar que les retallades són iguals per a tothom sense excecpcions i no només pels tontos de sempre.