L'anomenat model europeu no és altra cosa que el model del "socialisme de tots els partits", per dir-ho amb la coneguda expressió de Hayek. I és precisament aquest model, pactat fa dècades tàcitament entre la socialdemocràcia i la democràcia cristiana europees, el que s'està enfonsant per la crisi. Es el model de la despesa pública astronòmica, de la subvenció gratuita i permanent, de la irresponsabilitat econòmica i financera generada per l'Estat al pagar les pèrdues de bancs i caixes enlloc d'exigir responsabilitats als seus directius, de la corrupció moral que genera el subsidi permanent a tots aquells que no el necessiten, especialment el que s'atorga a tots els amiguets i companys empotrats no només en els Consells d'Adminsitració d'empreses públiques sinó també en el primer ERO que es té a la mà. Resulta curiós constatar que en aquesta hecatombe de l'estat del benestar els miops hi han vist no la crisi de l'estat intervencionista sinó la fi del capitalisme!
Cal fer notar que aquest model ha estat possible montant una estafa colossal a base de consumir recursos que es pagaran en el futur. Una piràmide gegantina que ha fet que diverses generacions de pares consumeixin el benestar dels seus fills. L'estafa funcionava mentre la natalitat hi ajudava i ara s'ha acabat. Aquesta bola inmensa de deute és el que anomenem socialisme.
