Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dilluns, 9 de maig de 2011

Obama, atrapat en els seus fantasmes

Tot i el respir que li ha donat a Obama l'èxit de l'operació contra Bin Laden, la política exterior de la seva administració continua absent de l'escenari mundial. L'estancament de la situació a Líbia, l'apatia davant la repressió a Síria, la inexistència d'un pla actiu de suport a la democràcia als països del nord d'Àfrica per evitar que la seva primavera esdevingui una tardor anticipada o la falta de resposta fàctica, més enllà d'algunes declaracions, a l'acord entre l'Autoritat Palestina i Hamàs, així ho testifiquen. Obama continua al marge, atenallat pels seus fantasmes.

Però el més preocupant no és la paràlisi sinó la incapacitat que sembla existir per superar-la. Quan l'administració Obama, davant d'un èxit indubtable com és la mort de Bin Laden, manifesta més dubtes, contradiccions i incerteses que unitat, coherència i convicció, és que alguna cosa falla en l'epicentre de les seves concepcions polítiques. Un epicentre buit, que no va gaire més enllà de fer el contrari de Bush.

Obama voldria exhibir la mort de Bin Laden com un èxit personal, però li molesta que sigui en gran part també l'èxit de la política que ell sempre ha criticat (derrocament de Saddam Hussein, Guantánamo...). El problema per Obama és que la seva crítica a Bush era una crítica cega, “ad hominem”, una crítica a la totalitat; i ara no pot acceptar res que se'n desprengui sense entrar en contradicció.

Resulta curiós observar com davant la reivindicació que fan sectors republicans de l'eficiència de les anomenades ”tècniques d'interrogatori millorades” la resposta de l'administració demòcrata sigui tan confusa. El mateix cap de la CIA, León Panetta, ha acceptat implícitament que aquestes tècniques van servir també per localitzar Bin Laden però es nega a dir-ho explícitament. Vostès creuen que si sabessin realment que aquestes tècniques “millorades” no han tingut res a veure amb la captura del cap d'Al Qaeda no ho haurien explotat?

Això demostra la desorientació i falta de solidesa del titular de la Casa Blanca i el seu equip. Perquè si hi ha un punt realment inacceptable en tota la política de Bush contra el terrorisme és precisament aquest: que les ”tècniques d'interrogatori millorades” hagin estat un eufemisme de tortura, encara que aquesta hagi estat aplicada d'una manera limitada i selectiva (una trentena dels milers de detinguts)..

Es pot reconèixer l'eficiència d'aquests mètodes d'interrogatori i no estar-hi d'acord. Aleshores, perquè tanta ambigüitat? O és que els demòcrates dubten del principi "la fi no justifica els mitjans" quan els mitjans són efectius? O és, potser, que no tenen clar si les "tècniques d'interrogatori millorades" eren alguna cosa més que un maltractament o alguna cosa menys que una tortura? O és, en última instància, que aquesta ambigüitat els serveix de coartada per justificar la seva decissió de tornar als "assassinats selectius"?

El "submarí", no; però matar, sí. Obama continua atrapat pels seus fantasmes.