Matthews explica que des de l'any 1940 cap president dels Estats Units ha estat reelegit amb un índex d'atur per sobre de 7.5 per cent. En l'actualitat és del 8,8 per cent. Però hi ha estats, com ara Califòrnia, Nevada, Michigan, Oregon i Florida, entre altres, que tenen un atur per sobre del 10 per cent. Aquests estats són essencials per a la reelecció d'Obama. Tot i que Califòrnia i Oregon difícilment canviaran de color polític, Michigan, Nevada i Florida podrien expressar el seu descontentament votant republicà. Tot i que l'economia probablement remuntarà en els propers 18 mesos, ho farà, segons les previsions, molt lentament. Això vol dir que milions de famílies en dificultats aniran a les urnes i votaran en conseqüència.
El preu dels carburants és també, segons Matthewss, un factor electoral important. En les últimes dècades hi ha hagut als Estats Units tres grans pujades del preu del petroli: a mitjans de la dècada de 1970, quan Gerald Ford era president; seguit per un repunt encara més gran quan Jimmy Carter va ocupar la Casa Blanca, i finalment a l'any 2008, quan el petroli va superar els 100 dòlars el barril entre gener i setembre, just abans de les eleccions presidencials. No cal dir que Gerald Ford va perdre la seva reelecció, igual que Jimmy Carter. Buish no podia perdre perquè ja no podia presentar-se a la relecció, però si que ho va fer el candidat republicà John McCain.
Per si tot això no fos poc en la percepció popular, l'astronòmic dèficit públic és un altra factor que treballa en contra de la reelecció d'Obama. Tot i queixar-se del dèficit heredat de la presidència Bush, Obama l'ha duplicat fins a 1,4 bilions de dòlars el 2009 i 1,29 bilions el 2010, segons dades de l'Oficina del Pressupost del Congrés (CBO), que preveu que pel 2011 el dèficit sigui d'1,43 bilions i d'1,16 bilions pel 2012.
Després d'examinar les enquestes i les promeses incomplertes (i que ja difícilment podrà complir), Matthews conclou que Obama no pot guanyar la reelecció.
