En aquest article, resumidament Happer diu:
Sense l'efecte hivernacle del CO2 i dels seus socis més potents com el vapor d'aigua i els núvols, la terra seria massa freda per a sostenir la vida. La terra s'ha escalfat uns 0,8 °C des de la industrialització. Però la correlació no explica la causalitat. Els galls canten quan surt el sol cada matinada, però no significa que el gall fa que surti el sol. El sol seguirà sortint dilluns si decideixes menjar-te el gall pel dinar de diumenge. El passat està plé d'escalfaments i refredaments sense haver variat el nivell de CO2. Un exemple ben documentat és l'escalfament medieval al voltant de l'any 1.000 quan els víkings colonitzaren Groenlàndia (Quan era groen o verda) i Anglaterra exportava vi. Aquest periode càlid ve seguit d'una "petita era glaciar" on el Tàmesi es gelava habitualment als hiverns. No hi ha cap prova que es produís un augment significatiu de CO2 durant el periode càlid medieval ni una disminució significativa en època de la subseguent petita era glaciar. Fams documentades de milions de morts tingueren lloc durant la petita era glaciar perquè el temps fred matava les collites. Des de la petita era glaciar la terra s'ha anat escalfant a empentes i rodolons i la qualitat de vida de la humanitat ha millorat en consequència. Una bona correlació entre nivells de CO2 i temperatura la facilita l'historial de nuclis de gel. Però aquest historial demostra que els canvis de temperatura precediren els canvis de nivell de CO2, és a dir que el seu nivell era consequència del canvi de temperatura. Durant el "Younger Dryas", fa uns 12.000 anys, la terra es refredà i s'escalfà de manera molt dramàtica fins a 10°C en 50 anys. El clima de la terra sempre està variant. L'actual escalfament global no és res d'extraordinari, i segurament beneficia la biosfera. El missatge clar és que factors diversos estan influenciant la temperatura de la terra, i encara que el CO2 sigui un d'aquests factors, rarament és el factor dominant.
Les advertències aterridorament alarmistes que s'ofereixen sobre els efectes del la duplicació del CO2 es basen en models d'ordinador.Però hi ha evidència observacional que el factor de retroalimentació és petit i pot fins i tot ser negatiu. De fet, els programes informàtics que produeixen models de canvi climàtic s'han "ajustat" per obtenir la resposta desitjada.
Un problema important ha estat la cooptació de la ciència del clima per la política, l'ambició, la cobdícia, i el que sembla ser una necessitat humana hereditària per a una causa justa. Què millor causa de salvar el planeta? Sobretot si un pot aconseguir alhora un finançament suficient i segur? Enormes quantitats de diners estan disponibles pels governs i fundacions per als instituts de clima i de recerca relacionats amb el clima. El finançament per a l'estudi del clima és el segon finançament més important de les ciències biològiques. Grans imperis acadèmics, premis, beques i altres prebendes estan destinats als investigadors que obtinguin resultats que puguin ajudar a "salvar el planeta."
No obstant això, la situació està millorant a poc a poc. Els escèptics són més nombrosos i millor organitzats que abans. El mateix IPCC ha estat objecte de severes crítiques per l'establiment científic internacional per la seva sèrie d'errors estranys i errors d'organització. Sota la pressió d'un grup dissident dels becaris, la Reial Societat va moderar significativament la seva posició anterior radicalment alarmista sobre l'escalfament global. I potser el més important de tot, l'escepticisme públic ha augmentat considerablement, i amb ell hi ha hagut un important descens en el suport a l'intent de la croada del clima per criminalitzar el "contaminant" CO2.
