Ni una paraula. Barack Obama ha donat avui una conferència de premsa i no ha dit ni piu sobre l'atac contra l'ambaixada dels EUA a Damasc. El fet que la compareixença pública del president nord-americà estigués centrada en la greu crisi del deute, no justifica el seu silenci sobre un fet tan greu i tan significatiu. No estem davant l'acció d'un grup de descontrolats que s'ha extralimitat quan passava per casualitat pel davant de la legació diplomàtica nord-americana, sinó d'una acció violenta promoguda i probablement organitzada per un Estat, en flagrant vulneració dels principis diplomàtics més elementals.
Una acció d'aquesta naturalesa reclama una resposta contundent i inequívoca. I més en aquest cas. Si el règim sirià s'ha vist en cor d'arribar a l'extrem d'utiltizar la violència per intimidar l'ambaixador dels Estats Units és perquè la passivitat de Washington davant la seva ferotge repressió els ha fet creure que Obama no està disposat a embolicar-se en un nou conflicte i que, per tant, és vulnerable. Certament, l'administració Obama i gran part de l'opinió pública nord-americana passen d'obrir un nou front a Síria, però el que es juga aquí és alguna cosa més que la concòrdia a l'interior d'un petit país, el que està en joc és si l'eix Iran-Siria-Hezbollah surt reforçat o no, si es dóna el tret de gràcia a l'islamisme radical o no i si s'aposta o no per l'èxit democràtic de la primavera àrab. De la resposta que doni l'administració nord-americana a la provocació de Damasc en dependrà en gran mesura el futur de la regió. I en dependrà també la credibilitat que encara li pugui quedar a un Obama cada dia més incompetent.
