El cas Murdoch és l'altra cara de la mateixa moneda del cas Assange. La moneda mediàtica amb la que es ven sense escrúpols qualsevol informació siguin quins siguin els mitjans utiltizats per obtenir-la. "News of the World" i Wikileaks publiquen dades i documents obtinguts punxant el telèfon d'una nena segrestada o piratejant una base de dades de soldats a l'Afganistan o a l'Iraq.
Un i altre, aparentment a les antípodes, juguen frívolament amb els sentiments i la vida de persones concretes. Ho fan per diners, per promocionar-se o per salvar la humanitat, ignorant la futesa que la fi mai no justifica els mitjans.
Però mentre Assange és admirat, aplaudit o, si més no, comprès per la premsa socialdemòcrata, que és majoritària al mercat, Murdoch és demonitzat, menyspreat i, fins i tot, amenaçat amb la destrucció del seu imperi mediàtic.
Per què aquesta diferència de tracte?
Doncs, perquè Assange és considerat un progre i Murdoch un fatxa. Així de fàcil. No cal cap tesi doctoral, ni cap informe sobre la informació, per saber-ho.
Tant li fa que, a diferència d'Assange, Murdoch no hagi bastit el seu imperi mediàtic en base a les seves conviccions polítiques o ideològiques, siguin les que siguin, sinó fonamentalment en base a criteris econòmics, com ho palesa la diversitat de les seves empreses mediàtiques. Del sensacionalista "News of the world" al prestigiós canal televisiu "National Geographic", passant per la producció de la provocadora família Simpson, Murdoch no ven només valors “reaccionaris” sinó tot allò que fa diners, sigui del color que sigui, sigui sublim o escombraria.
A Itàlia, on tothom clama i amb raó contra el gairebé absolut control mediàtic de Berlusconi, Murdoch posseeix Sky, un canal que intenta fer de contrapès a les posicions conservadores del Cavaliere. Mentre que, pel contrari, als Estats Units, Murdoch disposa d'un canal conservador o republicà, com és la FOX, que fa de contrapès a les candenes liberals tradicionals i la CNN en particular, gairebé totes elles proclius als demòcrates. És a dir, una aposta en funció dels nínxols de mercat, dels beneficis i no de la doctrina.
I això és precisament el que molesta als croats de la correcció mediàtica. Per això linxen Murdoch i entronen Assange, en una focalització hipòcrita que no deixi veure que són, al cap i a la fi, la mateixa moneda.
