Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dissabte, 6 d’agost de 2011

Criminal sense semblar-ho

Mig món es va mobilitzar contra la decissió de George W. Bush d'envair l'Iraq per derrocar el règim filonazi de Saddam Hussein. Imagineu-vos el que hauria passat si enlloc d'això Bush hagués decidit donar suport a unes reformes cosmètiques per rentar la cara al règim baazista, assegurant així la continuitat en el poder del dictador. No ho sabem, però el que si sabem és el que ha passat quan ho ha fet Obama: res de res.

Obama, enlloc d'intentar acabar amb l'altra dictadura baazista del Pròxim Orient i encarrilar Síria cap un règim democràtic, ha preferit  deixar massacrar el poble siri, que ha sortit al carrer contra la dictadura, a canvi d'acceptar unes reformes polítiques cosmètiques, l'essència de les quals és garantir que el poder continuarà a les mans del clan Assad.

Què és més criminal, derrocar el dictador o perpetuar-lo en el poder? Qui vulnera més el dret internacional, el que acaba amb un règim de terror que incompleix sistemàticament la legalitat o el que li facilita vies de supervivència?

Agradi o no, aquesta és la gran diferència entre Bush i Obama. Bush es va implicar, va donar la cara, va assumir els errors i no va tirar la tovallola -tot i tenir-ho tot en contra- fins aconseguir derrotar militarment a Al Qaeda i estabilitzar un règim pluralista a Bagdad. Obama, pel contrari, no s'implica, no dóna la cara, no aposta clarament pels demòcrates ni condemna inequívocament els dictadors. Obama, tan socialdemòcrata ell, prefereix la componenda i l'ambiguïtat.

La guerra és sempre brutal i qui l'assumeix córre el risc de semblar un criminal sense ser-ho necessàriament. Però qui poguent evitar la massacre d'innocents i la violació en massa dels drets humans fonamentals no només ho ignora sinó que abona la impunitat del poder, probablement sigui un criminal sense semblar-ho.