Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 13 d’octubre de 2011

Per què es perdona a Apple el que no es perdonava a Nike?

Quan es va saber que Nike o Wall Mart utilitzaven ma d'obra infantil en alguns països del Tercer Món es va desencadenar una campanya internacional de denúncia i boicot que no es va aturar fins que les dues empreses van deixar de contractar nens i nenes. Curiosament, mai s'ha endegat una campanya similar contra Apple, que a la Xina també contracta menors per sota de l'edat laboral legal i tolera condicions de treball molt dures que haurien provocat fins a 11 suïcidis. Una situació denunciada no pels seus competidors ni per les ONG, sinó reconeguda per la mateixa Apple tant en un informe del 2010 sobre les seves fàbriques a la Xina com en el del 2011, on es constata que la situació s'ha agreujat.


Pel que sembla, la vara amb la que els pijo-progres medeixen capitalistes i explotadors no arriba al cel de Steve Jobs. Però no seré jo qui els esperoni a fer-ho. En tinc prou amb evidenciar la incoherència. Certament el treball infantil és un problema greu i una hipoteca pel desenvolupament de molts països, però la manera de resoldre-ho no és cridant al boicot de les empreses que l'utilitzen, ja que d'aquesta manera l'únic que se sol aconseguir és empitjorar les coses. Un estudi, fet dos anys després que Nike i Wall Mart acomiadéssin els nens i nenes menors d'edat, va constatar que aquells que no havien anat a treballar a empreses locals, amb salaris inferiors i condicions laborals pitjors, havien acabat en prostíbuls. No havien anat a l'escola. I no ho havien fet per la senzilla raó que les seves famílies no podien permetre's el luxe de renunciar a un ingrés imprescindible per a la seva supervivència.