Espanya té ara l'oportunitat d'evitar la vergonya de tenir un govern de tecnòcrates imposat pel poder europeu. Mariano Rajoy té l'oportunitat de demostrar que un govern d'ampli suport popular és capaç de portar a terme les reformes que el sistema necessita per sortir de la crisi sense haver d'erosionar la legitimitat democràtica.
Un govern de tècnics pot substituir la incompetència dels polítics, però no podrà evitar la confrontació amb el carrer quan apliqui les retallades que els anteriors governants no s'havien atrevit a fer. I en aquesta confrontació, uns dirigents que no tenen cap majoria parlamentària, cap partit al darrera i, sobre tot, que no han sigut elegits a les urnes per ningú, són políticament molt febles. Només podran aplicar el seu programa amb molta mà dura. I si aquesta duresa depassa determinats límits, el mal que es pot fer a la democràcia pot ser letal.
Rajoy té, doncs, el repte de demostrar -una vegada evaluada de primera mà la situació- que un govern democràtic és capaç d'explicar i aplicar totes les mesures necessàries. I de fer-ho amb el suport d'una majoria dels ciutadans. La prova la té amb CiU, que ha guanyat vots tot i les retallades.
Però el que hagi de fer ho ha de fer depressa. En els primers cent dies de govern s'han de posar en marxa les mesures estructurals fonamentals, com la reforma laboral, la reducció de l'administració pública i la implementació de la regla constitucional que imposa un límit màxim a la despesa pública proporcional a la riquesa nacional.
Si, per les raons que sigui, això no es fa, aquest país perdrà la seva última oportunitat.
