El Regne Unit ha començat a confeccionar plans de contingència militar davant l'eventualitat d'un atac contra objectius nuclears iranians. Aquests plans es fonamenten en proves i indicis recollits pels serveis secrets occidentals i pels inspectors de les Nacions Unides en els últims temps. Proves i indicis que seran publicats la setmana vinent per l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica i que donaran un tomb a les especulacions per posar en evidència que l'Iran disposa d'un programa nuclear militar. Entre altres dades, l'informe donarà proves sobre el projecte de construcció d'un cap nuclear. Un projecte que l'Iran va endegar a principis del nou mil·leni i que a partir del 2003, quan la invasió nord-americana de l'Irak, es va fer virtual per evitar ser detectat.
Les noves dades han coincidit, els últims mesos, amb un canvi en l'actitud iraniana, que s'ha tornat més arrogant i agressiva. Això ha fet sospitar que Teheran se sent militarment més segur. Segons algunes filtracions, l'Iran disposa ja de 70 kg d'urani enriquit al 20%, una quinta part del necessari per a una bomba nuclear convencional, però el suficient per a tres o quatre bombe brutes. Tot i que l'atac informàtic amb el virus Stuxmet -que es creu va ser activat per Israel i/o els EUA- va deshabilitar la meitat de les centrifugadors d'urani, l'Iran s'hauria recuperat d'aquest atac i hauria traslladat les centrifugadores més eficients de Natanz a Fordow, a sota d'una muntanya prop de Qom, invulnerable als míssils. Els especialistes creuen que en el termini d'un any, tot el programa nuclear iranià podria estar enterrat sota una muntanya inexpugnable. D'aquí la urgència d'un atac preventiu.
El pla de contingència que elaboren els britànics, contempla una campanya principalment aèria, amb alguna partipació naval, basada en míssils Tomahawk de 1.287 km d'abast. No contempla invasió terrestre, encara que sí el desplegament de grups de "forces especials". Tot i que els britànics saben que Obama no està interessat en una nova campanya militar i menys tan a prop de les eleccions, creuen que s'hi pot veure abocat després de la publicació dimecres o dijous de l'informe de l'AIEA. Israel, per la seva banda, pressiona també en el mateix sentit i, si l'informe respon realment a les expectatives creades, Moscou i Pequín es podrien quedar sense gaires arguments per evitar una acció contra els aiatolàs.
Els tambors de guerra tornen redoblar al Pròxim Orient.
