El que han fet avui molts estudiants universitaris de Barcelona -25.000 segons la Guàrdia Urbana- no ha estat exercir el seu dret a la manifestació pacífica sinó, pel contrari, prendre la ciutat per la força, provocant el caos i intimidant els ciutadans. Han assaltat entitats bancàries, la borsa i el rectorat. Han trencat aparadors, pintat façanes i mobiliari urbà i han cremat contenidors i un cotxe.
Sempre es diu que aquestes accions violentes són obra de minories extremistes, i sol ser veritat, però ja comença a ser hora que s'exigeixin responsabilitats als convocants de manifestacions si no són capaços d'impedir-les, amb els seus propis serveis d'ordre i la col·laboració de la policia. Els ciutadans no podem estar a l'albir d'aprenents de bruixot que desfermen forçes que són incapaços d'encarrilar. O el que és pitjor, que no tenen la més mínima voluntat d'evitar.
El que han fet avui molts dels estudiants que han sortit al carrer a Barcelona no és lluitar contra la crisi, sinó aguditzar-la. No només han provocat destrosses que costaran diners públics i privats reparar-les, sinó que en lloc d'atiar la confiança han provocat més crispació, impotència i inseguretat.
El que han fet avui molts dels estudiants que han sortit al carrer a Barcelona ha estat una vergonya. Perquè és una vergonya veure els privilegiats fent-se passar per víctimes. Veure els nens mimats del sistema fent rebequeries infantils que han de pagar la resta de ciutadans.
Els estudiants universitaris només paguen l'11,4% del cost dels estudis que cursen. La resta, el 88,6%, la paguem tots els ciutadans a través dels nostres impostos. I, contràriament al que es diu, el percentatge de l'aportació pública no ha disminuit. En els últims 10 anys, ha augmentat de gairebé un tres per cent. Entre el 2002 i el 2010, el nombre d'estudiants ha baixat de 127.000 a 119.000, mentre que en el mateix període el personal docent ha passat dels 10.500 als 12.000 i el personal no docent dels 6.500 als 8.200.
En aquestes condicions, el que han fet avui molts dels estudiants que han sortit al carrer a Barcelona ha estat evidenciar una vegada més la frivolitat i la hipocresia que s'amaguen darrera de tant d'"indignat" hereu de la progressia socialdemòcrata catalana.
