L'esquerra està convençuda que és l'única força política legitimada moralment per governar. I per això sempre paeix malament les derrotes electorals i cau tan sovint en la temptació de voler guanyar al carrer el que ha perdut a les urnes. Ara, l'excusa ha estat un pressumpte excés de violència policial contra els joves cadells de la progressia valenciana que protestaven contra les retallades a l'ensenyament públic. L'esquerra, ancorada encara en l'antifranquisme, creu justificat que qualsevol col·lectiu pugui manifestar-se on, quan i com vulgui, confonent espontaneitat amb llibertat. I és que l'esquerra també està conveçuda que el carrer és seu i que, en conseqüència, hi pot fer el que vulgui. Si odien tant a Fraga és sobre tot perquè va ser l'únic que es va atrevir a disputar-los aquest monopoli.
En una societat democràtica hi ha moltes maneres de manifestar públicament l'opinió pròpia sense haver de vulnerar els drets dels altres (a la lliure circulació, a la seguretat...), però això no és habitual. Qualsevol es creu amb el dret de carregar els seus problemes sobre els altres i utilitzar-los com a ostatges per pressionar Déu i sa mare. Lamentablement, en aquestes situacions la policia no sol actuar amb la contudència necessària per què els seus responsables polítics tenen por a ser considerats poc demòcrates. El que ha passat a València i les declaracions confuses del ministre de l'Interior ho demostren.
Doncs, no. El que és poc demòcrata és que els poders públics hagin tolerat durant més de trenta anys manifestacions, ocupacions i vagues salvatges, sense impedir-ho; desistint, en benefici de les minories més sorolloses, de la seva obligació legal i política de garantir els drets i llibertats de tots els ciutadans. I si la policia, en un moment donat, s'excedeix en les seves funcions, els afectats sempre poden denunciar-ho a la justícia. El que no poden fer és avalar procediments predemocràtics i al marge de les institucions per impedir que el govern legítim del país governi. Perquè són les urnes i no el carrer les que els han donat la majoria absoluta per governar, encara que no suiguin tan macos i guais com nosaltres.
