Certament, aquests últims dies Israel ha respost militarment als bombardejos de ciutats israelianes amb atacs contra la franja de Gaza. Una acció perfectament legal i legítima però que la internacional mediàtica intenta deslegitimar adduint, com sempre, que la resposta ha estat "desproporcionada". Una desproporció que trencaria una suposada simetria del conflicte consistent en equiparar víctimes i botxins, atacants i atacats.
Per demostrar la "desproporció" ens diuen que la reacció israeliana ha provocat una vintena de morts palestins, mentre que els projectils disparats des de Gaza -sistemàticament presentats com a cohets casolans que no van més enllà de simples petards- no han mort cap jueu..
La veritat, però, és que els projectils són cada vegada més sofisticats, amb més capacitat destructora i amb més abast. En els atacs dels últims dies es van disparar des de Gaza uns 200 projectils, alguns dels quals van arribar a 40 quilòmetres de Tel Aviv. I si feliçment no han fet víctimes ha estat pel sistema de protecció bastit pels israelians, anomenat Cúpula de Ferro, que aconsegueix neutralitzar la major part dels cohets. Quan hi ha un atac, les sirenes avisen els ciutadans israelians, que es queden a casa en refugis habilitats per fer front a l'amenaça. Les escoles tanquen fins que el perill ha passat.
Pel contrari, a Gaza, les escoles han estat obertes malgrat els atacas israelians. Per què? Doncs, perquè els palestins saben que Israel no ataca objectius civils. Una escrúpol que no tenen els islamistes radicals de Hamas que, contra totes les disposicions internacionals, amaguen els seus centres militars, incloses les bases de llançament de cohets, en barris residencials, al bell mig de la població civil que utilitzen com a escuts humans.
Tant és així, que alguns palestins s'han atrevit a denunciar-ho. Aquest és el cas deMahmoud Abu Rahma, un activista dels drets humans a Gaza que va publicar a dues webs palestines un article on es preguntava "Qui protegeix els ciutadans dels danys que els provoca el govern i la resistència armada?". Aquest atreviment per poc li costa la vida. Un grup d'emmascarats el va apunyalar burtalment al carrer.
Però, com vostès ja saben, aquesta història no és notícia pels mitjans de comunicació occidentals.
