Aquesta setmana un militant salafista ha comès un atemptat calant foc a una mesquita xiïta de Brussel·les, matant l'imam i ferint una altra persona. Al primer moment, quan es pensava que el terrorista era un islamòfob, l'atenció mediàtica va ser total. Però a la que es va saber que l'autor de l'atemptat era un musulmà, l'interès mediàtic es va acabar. I es va fer el silenci.
Cap condemna enèrgica per part de les autoritats musulmanes. Cap manifestació de solidaritat del sunnites amb els seus germans xiïtes, ni a Bèlgica ni a cap lloc del món. I menys encara, cap reacció indignada per part de les sempre activíssimes organitzacions antiracistes o de defensa dels drets humans. Una vegada més, la doble moral, la doble vara de medir.
Ens hem de rentar les mans perquè es tracta de la seva guerra, tot i que es lliuri en els nostres països? És que aquestes víctimes no es mereixen la nostra solidaritat? És que un atemptat feixista no mereix la nostra indignació? És que només encenem els focus quan el terrorista és un europeu blanc i de dretes?
Tenim un greu problema.
