Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 10 d’abril de 2012

El que hauria de fer Rajoy

Totes les mesures decidides i anunciades fins ara per Rajoy les podria haver pres perfectament Zapatero, si no hagués sigut tan ruc. I és que, es mirin com es mirin, totes elles tenen per objectiu mantenir l'estat del benestar, convenientment podat i retallat. L'ambició de Rajoy sembla limitar-se a passar a la història com el gestor més prudent i assenyat de la socialdemocràcia espanyola. En cap cas no es planteja el que realment seria necessari de cara al futur: un canvi del model, com va fer Suècia arran la crisi del 1993. Ja sé que Rajoy no és precisament un revolucionari, però tampoc ho era la dreta sueca -encara que sí més llegida- i va ser capaç d'encarrilar la transformació de l'estat del benestar en el que ara es coneix com la societat del benestar.

Però per canviar de model cal que les retallades i les reformes tinguin un objectiu polític transformador. Com que Rajoy no sap no contesta, aquí van cinc de les grans reformes que Espanya hauria d'emprendre per situar-se en el segle XXI:

1.- Acabar amb el "café para todos". Suprimir totes les autonomies ordinàries, que haurien de quedar reduides a organismes administratius i no polítics. Només Catalunya i el País Basc -com a molt, també Galícia-.haurien de mantenir l'autonomia política en el marc d'un estat federal o, fins i tot, confederal, on les atribucions i competències estiguin clarament definides, fixades i garantides.

2.- Acabar amb el model decimonònic d'ensenyament públic, inspirat en el model militar d'escoles-caserna repartides per tota la geografia del país amb un exèrcit de funcionaris que imparteixen coneixements estandaritzats i uniformadors segons un model pedagògic únic, si és que n'hi ha algun. Amb la introducció de l'estat de les autonomies aquest model va seguir sent substancialment igual, simplement va canviar de mans, es va fer més provincià i va adoptar continguts i models pedagògics i més afins a la ideologia del poder local.

La reforma sueca ha consistit en acabar amb el monopoli públic de l'ensenyament, promocionant escoles lliures o independents que ofereixen als pares la capacitat d'elegir entre mètodes pedagògics, models d'escola o simplement triar l'escola que consideren més eficient. L'estat garanteix la gratuitat de l'educació, habitualment a través de l'anomenat xec o vaucher escolar, així com la permanència de l'escola pública en les zones rurals o en aquells indrets on no hi ha opcions alternatives. La creació d'escoles lliures o independents es pot facilitar també cedint edificis d'escoles públiques a cooperatives de mestres o la iniciativa privada.

3.- Acabar amb el semimonopoli  públic sanitari espanyol. L'Estat s'hauria de limitar a garantir la gratuitat de l'atenció mèdica, especialment als que no se la podrien pagar, així com vetllar per la seva qualitat i evitar fraus o sistemes injustos de selecció de pacients.

El nou sistema suec promou la llibertat d'elecció i de competència. El pagament del servei sanitari es fà, com a l'escola, a través d'un xec o vaucher sanitari a càrrec de l'estat. Els nous centres mèdics privats suecs han de cobrir totes les despeses efectives del tractament dels seus pacients, la qual cosa ha incentivat als proveidors de serveis de salut a invertir en mesures de prevenció.

4.- Abolir el sistema de pensions de repartiment, basat en l'estafa de la piràmide, i substituir-lo progressivament per un sistema de capitalització.

A Suècia s'ha creat un sistema mixt de repartiment i capitalització en què gairebé tots els estalvis segueixen anant al fons comú (que té un component no gens menyspreable de capitalització), però ara també es permet que una porció dels estalvis vagin als comptes individuals d'estalvi. El treballador decideix amb tota llibertat en quin fons privats diposita aquests estalvis entre un total de més de 700 opcions autoritzades. També és important esmentar que s'ha separat totalment el sistema de pensions del pressupost de l'estat.

5.- Acabar amb la "dictadura legislativa". Cal simplificar l'entramat legislatiu i donar-li coherència. Cal abolir totes les lleis, normes, reglaments i regulacions que no serveixen de res i que entren en contradicció amb altres lleis, normes i reglamentacions convertint la la legislació espanyola en un autèntic laberint jurídic. No endebades l'Estat i les Comunitats Autònomes publiquen un milió de pàgines cada any en els seus butlletins oficials.

Per explicar algunes d'aquestes reformes he fet referència a la reforma del model suec. Cal dir, però, que si bé la reforma sueca ha estat positiva també és cert que ha estat clarament insuficient. Suècia necessita fer encara altres reformes per guanyar competivitat i embranzida econòmica.Aquí, però, encara no n'hem fet cap, llevat d'una tímida reforma laboral, necessària però que es queda curta.

Fins quan?