La llibreria Robafaves reduirà notablement la seva plantilla i podria reestructurar també l’espai de la seva botiga al Carrer Nou. Són dues de les mesures del pla de xoc “contundent” que la històrica cooperativa mataronina es veu obligada a dur a terme per poder assegurar la seva continuïtat.
(...)
La situació econòmica de Robafaves s’ha anat agreujant en els darrers anys a conseqüència, en primer lloc, d’una llarga sèrie d’inversions que no van donar els resultats esperats. Les aventures amb la llibreria Catalònia de Barcelona i amb la botiga Actua (oberta conjuntament amb l’Abacus), o la compra de la Casa del Bisbe per instal·lar-hi el Robafaves Jove, han estat “inversions sense rendabilitat”, expliquen. A això, s’hi suma una davallada creixent de les vendes, de prop del 30% des de l’any 2008, així com els efectes de la crisi econòmica general, que ha fet reduir el nombre de vendes que Robafaves feia a les administracions (en conceptes com ara els llibres per les biblioteques públiques). La crisi, a més, també ha afectat profundament a una altra de les activitats de Robafaves, la fabricació i instal·lació de mobles per a llibreries i biblioteques. Davant aquesta situació, “el més fonamental és poder tornar el deute”, insisteixen, i per això cal “ajustar l’estructura a les vendes".
Recullo aquesta notícia relativa a la principal i, fins fa poc, gairebé única llibreria de Mataró. I ho faig perquè en les línies d'aquesta notícia està resumida perfectament la crisi actual.
Robafaves és una cooperativa. Durant molts anys ha actuat en règim de pràctic monopoli amb el suport de l'ajuntament, que en alguna ocasió ha fet tot el possible per protegir-la de la competència. Els seus directius són gent d'esquerres amb arrels en l'anarcosindicalisme. Gent que, políticament, estan en contra de les mesures d'austeritat del govern català i espanyol i que defensen la necessitat de mesures d'inversió pública per estimular l'economia. Just el contrari del que ells estan a punt de fer.
I estan a punt de fer-ho perquè no tenen altra alternativa. Perquè no hi ha una altra alternativa. Si no tinguéssin un deute tan elevat, potser podrien utilitzar part del patrimoni per endegar un nou projecte comercial -el que seria una política d'estímul a través de la inversió. Però com que l'únic que tenen són deutes i en aquesta situació és impossible que ningú els deixi els diners per a una nova aventura comercial, no els queda més remei que retallar. Només així aconseguiran, potser, salvar una part del negoci cooperatiu. I per fer-ho s'hauran d'acollir a la reforma laboral que els progres tant critiquen. Hauran de fer un ERO de la mateixa manera que també l'estan fent CC.OO. i UGT.
Però ja se sap que una cosa és una cooperativa o un sindicat, que són altruistes de natural, que una empresa capitalista en la que prima la cobdícia i l'egoïsme.
