Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dilluns, 18 de juny de 2012

La idea europea agonitza

La idea d'Europa, l'única idea política original i esperançadora del segle XX, està agonitzant. I ho està no per cap conspiració interior o amenaça exterior sinó per la incapacitat política de les institucions que s'han bastit sobre ella. Unes institucions que, des de Maastricht fins ara, han estat més el fruit del voluntarisme polític de les elits que de la voluntat sobirana dels ciutadans europeus.

Un voluntarisme polític, de caire mesiànic, que va revolucionar la modesta Comunitat Econòmica Europea dels anys 70 i 80 al plantejar la necessitat d'un gran salt endavant. El gran salt, seductor i ambiciós, a la Unió Política i Monetària.

Un salt mortal, com ara hem comprovat, que es va fer a base d'estadístiques maquillades i paranys contables per assolir l'èxit polític de la moneda única. Un salt mortal aconseguit a base de violentar, una i altre vegada, la voluntat popular allà on les urnes discrepaven del projecte europeu de les elits.

D'aquesta manera s'ha bastit una laberíntica, burocràtica i paquidèrmica arquitectura institucional, cada vegada més distanciada de la ciutadania, que fa lenta i complexa la presa de decisions. L'actual Unió Europea és incompatible amb la governança àgil, efectiva i eficient que tota societat tecnològicament avançada necessita i reclama, especialment en situacions de crisi com l'actual. En metàfora de Maurice Duverger, la UE camina com una tortuga mentre que la societat -els mercats, les xarxes socials..- corre com una llebre.

Davant d'aquesta situació només hi veig dues alternatives: o fer marxa enrera o fugir cap endavant.

Tornar als orígens, repensar i reconstruir des de baix i no posar el carro davant dels bous no vol dir tornar al 1945 sinó al 1989. Accelerar la unitat des de dalt vol dir tornar al salt endavant en un últim intent per imposar definitivament el model de les elits il·lustrades. Un model que ens ha portat a la situaciò actual.

La disjuntiva és òbvia: tornar a la modèstia política i apostar per una evolució democràtica, "espontània", del procés europeu o fer el nou gran salt mortal que reclama el despotisme il·lustrat.