Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 10 de juliol de 2012

Democràcia, Estat-Nació i nacionalisme

La UE es el imperio. Y el imperio, la guerra

Thierry Baudet:
El principal argumento de los partidarios del proyecto europeo es que el nacionalismo deriva en la guerra y la construcción europea en la paz. Cualquier pérdida que provoque Bruselas en el ámbito de la democracia, la soberanía y la transparencia, se compensaría por el noble objetivo de la paz. Pero este supuesto se basa en un error. El nacionalismo no deriva en la guerra. Lo que conduce a la guerra es la ambición de instaurar un imperio europeo. La ambición de someter a la fuerza a un corsé a los diferentes pueblos es lo que lleva a la guerra. En definitiva, la construcción europea es lo que deriva en la guerra.
Jo firmaria pràcticament la totalitat d'aquest article sinó fos perquè, d'una banda, confon deliberadament entre estat-nació i nacionalisme, i per l'altre, entre una confluència voluntària d'estats i l'expansió imperial d'un d'ells..

Crec, com deia Ralf Dahrendorf, que només l'estat-nació ha fet possible històricament la creació de la democràcia moderna, facilitada per la percepció d'igualtat entre els ciutadans que oferix un estat-nació consolidat. A més, totes les experiències supranacionals existents pateixen, com apunta Dahrendorf, d'un major o menor dèficit democràtic:
...el Estado-nación sigue siendo el único espacio político en el que prospera la constitución de la libertad. Las credenciales democráticas de organizaciones como la UE son dudosas, y en el caso de las Naciones Unidas y otras instituciones mundiales están totalmente ausentes. Además, a pesar de la frecuente búsqueda de nuevas identidades, ya sea la europea, la latinoamericana u otras, y de muchas referencias a un nuevo cosmopolitanismo o incluso una “sociedad civil mundial”, la mayoría de la gente se siente en casa en su propio país, el Estado-nación del cual son ciudadanos.
Però l'estat-nació té una altra cara. La cara negativa del nacionalisme. En paraules de Dahrendorf:
El impulso nacionalista puede ser agresivo o defensivo, puede estar dirigido en contra de otros o volcarse al interior de sus fronteras. En cualquier caso, vicia cualquier intento de crear una comunidad internacional de sociedades abiertas.