Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 11 de juliol del 2012

Ja no és Rajoy. És Brussel·les, estúpid!

Finalment, Europa li ha tret amb fórceps a Rajoy les reformes i les mesures d'ajust necessàries per iniciar la sortida de la crisi. Tot i que encara hi ha algunes incògnites i incoherències, atribuïbles a la lentitud i complexitat en el procés de presa de decisions d'una Europa de vol gallinaci, la UE sembla que per fi està teixint una estratègia coherent per superar la crisi, salvar l'euro i enfortir la unitat europea.

Aquí, però, gairebé tothom -periodistes, polítics, sindicalistes o comentaristes- continua parlant en termes exclusivament interns. Com si les mesures anunciades per Rajoy fossin un simple incompliment del seu programa electoral i la resposta hagués de ser, com fins ara, una qüestió de política "nacional".

Les mesures anunciades per Rajoy un dia després de la publicació del Memoràndum de condicions per a la intervenció del sector bancari espanyol tenen poc a veure amb el govern espanyol. Són una imposició de la Unió Europea. Són les receptes que la UE ha pactat i prescrit a l'Estat espanyol i formen part d'un procés cada vegada més decidit a culminar la unió fiscal i política del continent.

Certament, Rajoy podria haver presentat abans i per iniciativa pròpia aquestes reformes. Això, si més no, l'hauria permès fer-les de manera més coherent amb el seu programa electoral i reforçar així el seu lideratge. Però la miopia política -llegeixi's eleccions andaluses- i la constant vacil·lació ideològica l'han portat a la irrellevància.

Per tant, a hores d'ara, les crítiques a favor o en contra del pla de sortida de la crisi s'haurien d'adreçar no tant al govern espanyol com a Brussel·les. El tema ja no és el programa electoral del PP o les ganes que els hi tenen sindicats i socialistes. El tema és si les mesures receptades són coherents amb el projecte europeu o no. Si seran efectives per Espanya i la resta de països europeus més tocats per la crisi o no. El debat ja no és "nacional" sinó europeu. Però molt em temo que aquí continuarem amb el nostre autisme polític. Amb el nostre provincianisme secular.