Des de la primera gran manifestació de la transició a Barcelona, la de la Diada del 1977, fins a la del passat 11 de setembre, passant per manifestacions contra ETA (assassinats de Lluch o Blanco) o contra la guerra de l’Irak, mai s’ha publicat una xifra de participants que sigui certa.
En aquesta gran mentida informativa que dura gairebé 35 anys hi participa tothom -institucions, partits, sindicats, entitats...- i de manera especialment vergonyosa la premsa. Tota la premsa de Catalunya, tant pública com privada.
En tots aquests anys, només hi hagut un parell d’intents de publicar la veritat. El primer, per part del Col·lectiu CONTRASTANT, que en pau descansi. I el segon i útim, per part de l’efímera empresa Lynce.
Aquest fet ha creat una dinàmica infernal en la que cada vegada les xifres son més astronòmiques. Si quan eren cent cinquanta mil vam dir que n’hi havia un milió, quan en son 250.000 hem de dir forçosament que n’hi ha entre un milió i mig i dos. I tots tan amples.
El nombre de participants en una manifestació no és una percepció subjectiva, és una xifra concreta. I hi ha maneres de calcular-la amb una gran aproximació. Però la veritat no sembla interessar ningú.
