Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dilluns, 4 de febrer de 2013

Del matrimoni per tots al matrimoni per a ningú

Al voltant del matrimoni per a tots, gran troballa per definir el matrimoni gai, s'enfronten les dues Frances: no la de la dreta contra l'esquerra, sinó la França catòlica contra la França laica. És una vella enemistat que data de la Revolució Francesa. A l'autoritat del Rei i de l'Església s'hi va oposar una religió de substitució, el culte de la raó que va esdevenir d'immediat el cultre de la laïcitat. La laïcitat no és la neutralitat, com ho veiem en el cas del vel islàmic, sinó un ordre superior alternatiu al de l'Església Catòlica.

Entre aquestes dues religions, la violència ha estat sempre la norma, no el debat. Quan l'Estat se separa de l'Església el 1905, la Gendarmeria buida les esglésies sota el pretext de fer-ne inventari: els enfrontaments amb els fidels van fer centenars de víctimes. Els catòlics van prendre la revenja sota el règim de Vichy. Qui millor va encarnar i descriure aquèlla França va ser Charles Maurras: ell es deia catòlic, però no cristià, més aferrat a l'ordre que a la missa. Del costat dels republicans, hi ha un aferrament a un altra ordre, però igualment autoritari.

El matrimoni és un ostatge d'aquest enfrontament. Per què, en última instància, l'Estat ha d'intervenir en el matrimoni? Per què no concebre el matrimoni com un contracte civil entre adults que consenteixen o simplement com un acte religiós? La seva naturalesa no requereix la santificació per l'Estat, llevat del cas que l'Estat sigui sagrat: que és el que pretén ser a França. (...)

En resum, un govern veritablement compromès amb la llibertat del matrimoni hauria d'anunciar-ne la seva supressió com a acte administratiu per retornar-lo a l'esfera privada. Pel contrari, el que estem presenciant actualment és una batalla pel poder de l'Estat sobre els individus.

La meva manera de veure el tema apareixerà com el que és: ultra-liberal. Però com va dir Michael Foucault a la seva última conferència al Col·legi de França, el pensament liberal és una utopia, però és l'únic que ofereix un alliberament de l'individu en contra de les normes autoritàries que constantment estan tractant d'imposar-li tant l'esquerra socialista com la dreta conservadora. Caldria rellegir Foucault, en aquest precís moment. GUY SORMAN