Quan el nord de Mali va caure a mans dels terroristes i militants estrangers l'abril passat, es va iniciar un debat sobre les causes del caòtic col·lapse del país. Molts van argumentar que era un subproducte directe de la intervenció de l'OTAN a Líbia el 2011, que va enviar a milers d'homes ben armats a Mali a través del Sàhara. Altres van apuntar a la corrupció interna de Mali i les divisions ètniques. Tot i això, poc s'ha dit sobre el factor més important: els europeus han finançat conscientment els radicals islamistes amb el pagament de rescats almenys des del 2003.
(...) En l'última dècada, Gran Bretanya, Alemanya, Itàlia, Espanya, França, Àustria, Suècia i els Països Baixos han pagat més de 130 milions de dòlars a grups terroristes, majoritàriament a través de mediadors, per alliberar els ostatges europeus.
Els líders europeus estaven comprensiblement desesperats per salvar la vida dels seus ciutadans, però els seus esforços han fracassat perquè el pagament de rescats només ha servit per convertir-los en una mercaderia lucrativa per als jinhadistes famolencs de diners en efectiu. Els grups com Al Qaeda al Magrib Islàmic i el Moviment per a la Unitat i la Jihad a l'oest d'Àfrica s'han acostumat als pagaments de rescats, cosa que els ha esperonat a capturar-ne -de membres d'ongs a turistes- quants més millor. Per contra, els terroristes saben que els Estats Units no negociaran amb els segrestadors i és molt més probable que usin la força per alliberar als seus ciutadans.
Més informació, al New York Times.
