Verbitsky presideix diverses comissions de drets humans del seu país però continua brandant, gairebé com una amenaça, aquella "superioritat moral" que l'esquerra sempre s'ha autoatribuït urbi et orbe. Una esquerra especialista en veure la palla en l'ull aliè però mai la viga en el propi. Pitjor encara, una esquerra capaç d'amagar impunement les seves víctimes amb les víctimes dels altres, de tapar la seva dictadura amb la dictadura dels altres. Ho han fet i ho continuen fent allà a l'Argentina i ho han fet i ho continuen fent aquí a Espanya. Amaguen les víctimes del Front Popular amb les víctimes del franquisme, de la mateixa manera que ETA amaga les víctimes del seu terror amb la dels seus màrtirs.
Durant els anys setanta del segle passat, Verbitsky va ser un pistoler de l'organització peronista radical coneguda com a Montoneros. Aquesta organització va crear un moviment guerriller d'inspiració castrista que durant anys va terroritzar l'Argentina. Atemptats de tota mena, assassinats, segrestos i tortures, van oferir la coartada perfecta per a un cop d'estat militar. L'any 1976, mesos després del cop militar, Verbitsky va ser inculpat per haver planificat i executat un atemptat contra la policia federal en la que van morir 21 agents. El procediment judicial es va tancar finalment l'any 2007 gràcies a la llei de prescripció.
Amb la recuperació de la democràcia, Verbitsky i molts exMontoneros es van dedicar a atacar amb duresa el peronisme de dreta de Carlos Menem i van arribar al poder de la mà del peronisme d'esquerra de Néstor Kirchner i de la seva dona Cristina Fernández. Els antics assassins de la guerrilla ocupen ara càrrecs importants al govern argentí.
Carlos Bettini, ambaixador a Espanya i assessor personal de Cristina Fernández, va estar implicat en l'assassinat del capità Jorge Bigliardi el 1975, abans del cop d'estat; Eduardo Luis Duhald, secretari de Drets Humans; Miguel Bonasso, diputat i conseller presidencial; Carlos Kunkel, portaveu de la presidència (amnistiat dels seus crims per la Llei de Punt Final del1984); Rafael Bielsa, exministre d'Afers Estrangers (havia treballat per Pinochet quan era a l'exili); Horacio Verbitsky, conseller presidencial; Aníbal Fernandez, cap del gabinet presidencial; Julio Cesar Urien, capità de fragata i responsable de tortures en les "presons del poble" i del "manual d'instrucció de les milícies montoneres", rehabilitat par Kirchner el 2006 amb el pagament retroactiu del seu sou des del 1972; i de manera especial Nilda Garré, exministre de Defensa de Nestor Kirchner i posteriorment ministre de l'Interior amb la presidenta Cristina de Kirchner. Nilda Garré, més coneguda per "Comandante Teresa" a la guerrilla montonera, va ser còmplice dels assassinats -comesos especialment pel seu marit Juan Manuel Abal Medina i el seu cunyat- del general Aramburu l'any 1979 i del ministre de l'Interior Arturo Mor Roig el 1974, que havia legalitzat els partits i que va contribuir al retorn de la democràcia el 1973.
Le pape et les « années de plomb » en Argentine (Le Monde)
New pope’s role during Argentina’s military era disputed (The Guardian)
