No confondre

L'anunci que ja ha emocionat a 9 milions de persones

Una companyia tailandesa de telefonia mòbil anomenada True Move ha commocionat mig món amb la seva última campanya "Giving is the best communication". En una setmana gairebé frega els 9 milions de visites.

Amb qui estàs? Amb la religió dels aliments "naturals" o amb la ciència?

Secessió dins la Unió?

Les àrees més fosques mostren l'estat de
Jefferson proposat per Gilbert Gable el 1941.

La Junta de Supervisors del Comtat de Modoc, al nord de Califòrnia, han votat per unir-se al comtat veí de Siskiyou en el seu intent de separar-se de l'Estat de Califòrnia i crear un nou Estat: l'Estat de Jefferson, que aplegaria el nord de Califòrnia i el sud d'Oregón. Per fer-ho, els secessionistes compten amb aplegar una dotzena de comtats, l'economia dels quals seria, segons calculen, un 15% més gran que la de l'Estat de Nou Mèxic. De moment, diversos comtats de la zona s'ho estan rumiant, entre ells els de Lassen, Shasta i Redding City, la ciutat més poblada al nord de Sacramento.

El motiu al·legat per a la creació del nou estat és que la grandària de Califòrnia -410.00 km quadrats, poc menys que Espanya i gairebé 13 vegades més que Catalunya- la fa ingovernable. Més enllà de les diferències climàtiques -un nord fred i plujós i un sud sec i calorós- el que separa el nord del sud és la ideologia. De Sacramento cap al nord hi ha una societat més rural i conservadora, de vot republicà, mentre que de Sacramento cap al sud predomina la societat urbana, especialment la megalòpoli de Los Angeles, més progressista i de vot demòcrata.

La resposta que va donar Nasser als Germans Musulmans sobre la imposició del vel a les dones

Llista dels atacants al centre comercial de Nairobi

Ahmed Mohamed Isse, 22 years old, from Saint Paul, Minnesota.
Abdifatah Osman Keenadiid, 24 years old, from Minneapolis, Minnesota.
Gen Mustafe Noorudiin, 27 years old, from Kansas City, Missouri.
Qasim Said Mussa, 22 years old, from Garissa, Kenya.
Ahmed Nasir Shirdoon, 24 years old, from London, UK.
Zaki Jama Caraale, 20 years old from Hargeisa, Somalia.
Ismael Guled, 23 years old, from Helsinki, Finland.
Sayid Nuh, 25 years old, from Kismayu, Somalia.
Abdirazek Mouled, 24 years old, from Ontario, Canada.
Shafi Die, 25 years old, Tucson, Arizona.
Abdishakour Sheikh Hussein, 22 years old, Maine.
Sa'd Daoud, 23 years old, Damascus, Syria.
Abdikarem 'Ali Mohamed, 21 years old, Illinois.
Eliko Mamidof, 27 years old, Dagestan.
Muhammad Abdelqader, 21 years old, Säffle, Sweden.
Muhammad Bader, 25 years old, Aleppo, Syria.

Aquesta llista ha estat recopilada per MEMRI i Jihad and Terrorism Threat Monitor (JTTM) a partir d'un compte de Twitter atribuït al grup Al-Shabab, vinculat a Al Qaeda. La llista inclou sis nord-americans, un canadenc, un suec, un finlandès, un britànic, dos sirians i un daguestanès. Cal assenyalar que el compte, que ha estat suspès, no pretén ser el compte oficial d'Al-Shabab i que els noms proporcionats podrien respondre a tàctiques de desinformació. Una altra compte que se suposqa vinculat amb Al-Shabab va publicar que el compte era fals.

Obama punxa

Bloomberg

Charlie Rivel, el català universal amic de Hitler

Sembla que ja no queden gaires dubtes que Josep Andreu, mundialment conegut com el pallasso Charlie Rivel, va abraçar la ideologia nazi i va col·laborar amb l'aparell de propaganda del Tercer Reich entre el 1935 i el 1945. En aquells anys va mantenir relacions amistoses amb Hitler i Goebbels, fins que acabada la guerra el general Franco li proporciona un passaport perquè torni a Espanya.

Aquesta versió del Charlie Rivel nazi està avalada per la pròpia família del pallasso que, segons Enric March, explica que "a principis dels anys trenta del segle passat, mentre estaven per Alemanya en gira permanent, la família es va separar a causa dels enfrontaments personals i polítics de Charlie (a qui acusen d'autoritari i ambiciós, i de ser un home que el que més li apassionava era tenir molta gent al seu voltant, que l'afalagussin i parlessin bé d'ell) amb el pare i la resta de la família. Charlie Rivel va decidir continuar actuant en solitari amb la seva dona i els seus fills sota la tutela del Tercer Reich, convertit, conscient o inconscientment, en el bufó d'Hitler. Més tard, ja començada la II Guerra Mundial, els altres germans Rivel col · laborar amb la Resistència, a París, mentre acusen Charlie de connivència amb el nazisme".

Més enllà de picabaralles familiars, l'any 2009 es publica a Espanya el llibre "Cartas a Hitler", d'Henrik Eberle, que aporta proves documentals de la vinculació de Charlie Rivel amb els nazis, com ara el telegrama que encapçala aquesta entrada que el genial pallasso va enviar a Hitler el 1943 per felicitar-lo pel seu aniversari, disitjant-li "salut, força i energia" per assolir "la victòria definitiva".

Charlie Rivel, Josep Andreu, el català universal amic de Hitler i creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Merkel fa història

Merkel obté la més gran victòria desde Khol en les eleccions de la reunificació.

Ampliar per veure millor els resultats

Merkel guanya un tercer mandat, emulant la britànica Margaret Thatcher

Konrad Adenauer, Ludwig Erhard; Kurt Georg Kiesinger; Willy Brandt; 

 Helmut Schmidt; Helmut Kohl; Gerhard Schröder; Angela Merkel.

Els 10 llibres que han espatllat el món

Malleus Maleficarum ( El Martell de les Bruixes ), d'Heinrich Kramer i Jacob Sprenger , 1486, per impulsar la caça de bruixes.

El Malleus Maleficarum ( del llatí : Martell de les Bruixes ) , és probablement el tractat més important que s'hagi publicat en el context de la persecució de bruixes i la histèria brujeril del Renaixement . És un exhaustiu llibre sobre la caça de bruixes , que després de ser publicat primerament a Alemanya en 1486 , va tenir dotzenes de noves edicions , es va difondre per Europa i va tenir un profund impacte en els judicis contra les bruixes al continent per prop de 200 anys . Aquesta obra és notòria pel seu ús en el període de la histèria per la caça de bruixes que va aconseguir la seva màxima expressió des de mitjans del segle XVI fins a mitjans del XVII.


Coming of Age in Samoa ( La majoria d'edat a Samoa ), Margaret Mead , 1928, per haver fet passar una fantasia literària per una veritat científica..

Margaret Mead era una antropòloga cultural nord-americana que va viatjar a Samoa per trobar respostes a les preguntes sobre sexualitat que es plantejaven als EUA a en la dècada de 1920 (en particular en referència a les dones). Dissortadament per Mead, els joves que va entrevistar a Samoa van fabular sobre actes salvatges de promiscuïtat sexual i Mead s'ho va creure sense contrastar-ho. Una de les noies entrevistades per Mead, anys més tard va explicar que: "Ella s'ho va prendre seriosament, però jo només estava fent broma. Com vostès saben, les nenes de Samoa són molt mentideres quan es tracta d'una broma. Però Margaret va acceptar les nostres històries inventades com si fossin veritat". Segons Wikipedia: "L'ús de la comparació intercultural per ressaltar els problemes de la societat occidental va ser molt influent, i va contribuir en gran mesura a un més gran coneixement de l'antropologia i l'estudi etnogràfic als EUA".


The Prince ( El príncep), Niccolò Machiavelli , 1532. per inspirar una llarga de tiranies  (Stalin el tenia a la seva tauleta de nit)

El Príncep és un tractat destinat als governants que s'havien desfet de tots els escrúpols , fins al punt que veien el mal com potencialment més beneficiós per a la societat que el bé . Maquiavel esperava iniciar una revolució en els cors dels seus lectors , i certament ho va aconseguir . Amb orgull va dir coses que altres abans que ell només s'havien atrevit a murmurar, i va xiuxiuejar coses que ni tan sols havien estat considerades.

Segons Maquiavel "no cal que un príncep tingui totes les qualitats esmentades anteriorment [misericordiós, fidel, humà, honest i religiós], però sí cal que sembli tenir-les. El que vull dir amb això és que tenir-les i observar-les sempre, és perjudicial, però donar la impressió de tenir-les, és útil". Alguns dels personatges històrics que s'han inspirat en aquest llibre són Stalin , Hitler , Mussolini i Napoleó.


Mein Kampf (La meva lluita) , Adolf Hitler , 1925, per promoure l'antisemitisme i el genoci del poble jueu.

En aquest llibre,  Hitler va descriure el seu pla racista per una nova Alemanya que contemplava l'assassinat en massa dels jueus, i una guerra contra França i Rússia per conquerir espai vital per als alemanys. En el moment de la seva publicació va ser ignorat en gran mesura, però una vegada que Hitler va arribar al poder va esdevenir un èxit. Es creu que hi havia més de 10 milions de còpies en circulació el 1945. El llibre està en gran part influenciat per "The Crowd",  un estudi de la mentalitat popular de Gustave Le Bon ( 1895 ), que suggereix la propaganda com a mitjà per controlar el comportament irracional de les masses. Hitler es va basar en els anomenats "Protocols dels Savis de Zió", per donar fonament als seus plans antisemites. Hitler parla d'"el perill jueu" i l'explicava com una conspiració dels jueus per dominar el món. El llibre descriu la visió racial del món, en el qual les persones es classifiquen en raça superior i inferior.


The Pivot of Civilization ( L'Eix ​​de la Civilització ), Margaret Sanger , 1922, perquè predica la puresa racial a través de l'eugenèsia

Margaret Sanger és la mare de l'anticoncepció moderna i fundadora del Planned Parenthood. En el seu llibre esbossa la seva teoria de l'eugenèsia (control de la raça humana mitjançant la cria selectiva ) i la puresa racial, tres anys abans que Hitler fes el mateix en el Mein Kampf. La base del seu suport a l'anticoncepció es fonamenta en la seva creença que els éssers humans inferiors s'han de sacrificar perquè una raça superior aparegui amb el temps. Sanger no només va reprendre les idees populars del seu temps, sinó que va ser la reina de la causa. En el seu llibre escriu: "el problema més urgent avui és com limitar i desincentivar l'excés de fertilitat del mental i físicament defectuós". El control de la natalitat era per a ella "el mètode eugenèsic més gran i veritable". No cal dir que avui Planned Parenthood s'ha desmarcat bastant de la seva fundadora .


Democracy and Education ( Democràcia i Educació ) , John Dewey , 1916, per haver convençut el món que l'educació escolar no havia de tractar de fets sinó d'habilitats.

A "Democràcia i Educació" , Dewey menysprea l'escolaritat que se centra en la tradicional transmissió de conixements i en el seu lloc encoratja a l'ensenyament d'habilitats del pensament. Els seus punts de vista han tingut una gran influència en l'orientació de l'educació nord-americana, en particular en les escoles públiques, però també europea. Aquest llibre podria ser considerat com el manifest de l'educació anti-clàssica. I la seva principal conseqüència: una generació de joves amb una educació inferior, que no es fonamenta en fets sòlids. Dewey va ser un dels tres fundadors de l'escola filosòfica del pragmatisme, una escola de pensament que proposa que "la veritat" es fa i es pot canviar.


Baby and Childcare ( Cura de Nadons i Nens ) , Benjamin Spock , 1946, per provocar morts per un mal consell.

Independentment de si s'està o no d'acord amb la metodologia de Spock, ningú pot negar que molts nens van morir de mort sobtada com a conseqüència del seu consell de posar els infants a dormir cap per avall. Aquest consell va influir molt en els metges i personal sanitari, especialment durant la dècada de 1990. Spock creia que els nadons estirats d'esquena es podien ofegar amb el seu propi vòmit . Els científics finalment han trobat que el consell de Spock porta en realita a més morts per asfíxia. Les estimacions del nombre de morts causades per aquest mal consell són d'unes 50.000 als EUA. Spock també va advocar per un mètode de nens ploramiques que es va allunyar dels mètodes basats en la disciplina. Anteriorment , els experts havien dit als pares que els nens necessiten aprendre a dormir en un horari regular i que recollir-los sistemàticament quan ploraven només els ensenyava a plorar més i no a dormir tota la nit. Spock va ensenyar exactament el contrari .


The Protocols of the Elders of Zion ( Els Protocols dels Savis de Sió ) , Anònim, per incitar a l'odi racial contra els jueus.

Els Protocols dels Savis de Sió és un fulletó que descriu un suposat complot dels jueus  i de la maçoneria internacional per apoderar-se del món. Tot i que el fulletó és un engany, va tenir una gran difusió fins el punt que una gran majoria dels europeus van creure que era veritat.

Moltes persones avui en dia segueixen considerant que aquest llibre explica una realitat.

El cert és que va ser un instrument decisiu en la política anti-jueva de Hitler a Alemanya i va ser utilitzat també en la Revolució Russa per fomentar l'odi i la violència contra els jueus. El llibre segueix publicant-se i difonent en molts països del Pròxim Orient, especialment entre els enemics polítics d'Israel .


The Manifesto of the Communist Party ( Manifest del Partit Comunista ), Karl Marx i Friedrich Engels , 1848, per haver donat fonament ideològic a les dictadures totalitàries més absolutes de la història.

Aquest llibre ha inspirat a una gran part dels règims més brutals de la història de la humanitat. Sota la pretensió de ser una ciència de l'evolució històrica, Carles Marx sintetiza en aquest pamflet que la lluita de classes desemboca, en la fase històrica del capitalisme, en la dictadura del proletariat. Una dictadura que donarà lloc a una societat sense classes.
Però, tot i que aquest final és inevitable, cal esperonar-lo a través de la lluita revolucionària per abolir la propietat privada de la terra i dels mitjans de producció. Rússia, l'Europa oriental, la Xina, Vietnam, Laos, Combodja, Corea del Nord o Cuba són la mostra irrevocable del gran fracàs del comunisme: fracàs econòmic, fracàs polític, fracàs social, fracàs cultural i fracàs humanitari.

Darwin's Black Box ( La Caixa Negra de Darwin ), Michael Behe , 1996, per alimenrar els atacs fonamentalistes contra la Ciència.

El principal mèrit d'aquest llibre és haver donat combustible als fonamentalistes que sostenen que una interpretació literal del llibre del Gènesi és l'única manera possible d'explicar com es va crear la terra.

Tot i l'extensa refutació de la comunitat científica, els fonamentalistes encara el fan servir com una "font" de la demostració que l'evolució no és certa. El llibre no va ser revisat per col·legues científics tal i com Behe afirma sota jurament, i la comunitat científica l'ha rebutjat aclaparadorament. Cal assenyalar que, tot i això, Behe no és un fonamentalista i no creu en una interpretació literal de la Bíblia .


Font: http://listverse.com/2008/05/14/10-books-that-screwed-up-the-world/

"Més del 50% dels rebels sirians son jihadistes" segons Carla Del Ponte

Cercas

""Es pot ser demòcrata i estar a favor de la independència, però no es pot ser demòcrata i estar a favor del dret a decidir, perquè el dret a decidir no és més que una argúcia conceptual, un engany ordit per una minoria per imposar la seva voluntat a la majoria" / JAVIER CERCAS

Via Crònica Global

Benvinguts a l'any 430 abans de Crist

Grecia está colapsando, los iraníes están empezando a ponerse agresivos y en Roma reina la confusión. Bienvenidos de nuevo al 430 A.C.  / John Cleese

Versió original en anglès.

"La Vanguardia" ja té nou amo i senyor

SALVADOR SOSTRES.- Godó, en una demostración más de su integridad personal y de la categoría e independencia de su periódico, ofreció sin dudarlo la cabeza de su empleado en bandeja de plata. Rajoy, fiel a su estilo, miró fijamente a Godó y le ordenó:

- Javier, ¡mírame a los ojos!

Y Javier le miró con la mirada del hombre con poder cobarde, que es la más arrastrada de todas.

- Javier, ¿es Antich consciente del daño que ha hecho, de su monumental disparate? -inquirió Rajoy con voz firme y elevando el tono.

-Sí, sí, presidente, claro que se ha dado cuenta, yo se lo he dicho, se lo hemos dicho todos... -balbuceó Godó bajando la cabeza para demostrar sumisión.

-¡Javier, hombre, que te he dicho que me mires a los ojos! -le interrumpió Rajoy-. ¿Está Antich realmente acojonado por lo que ha hecho?

- Por supuesto, presidente, está arrepentido y avergonzado.

- Pues si es así no le eches. Nos será más útil en el cargo si sabe que nos lo debe.

Y así terminó el almuerzo y la angustia de Godó, que volvió a Barcelona feliz con su nuevo amo. Una vez más, La Vanguardia volverá a acomodarse al poder y a quien le paga, y continuará siendo el primer periódico de la prensa catalana.

Hi ha mals que quan comencen semblen bonics

Fontana deixa el món

El melic és més important del que sembla

Mentre aquí estem ocupats mirant-nos el melic -i reconec que el melic és una cosa més important del que sembla- en algun lloc del món es desenvolupa un apasionant debat sobre sobre la ciència i les humanitats.

Un debat del que n'han escrit un nou capítol aquest estiu dues primeres espases del coneixement: el psicòleg experimental, científic cognitiu, lingüista i escriptor canadenc Steven Pinker i l'escriptor nord-americà, crític i editor literari de The New Republic, Leon Wieseltier.

La cosa va començar amb la publicació el 6 d'Agost a "The New Republic" d'un article de Pinker titulat "La ciència no es la teva enemiga". Un article que va respondre Wieseltier el dia següent: "No, la ciència no té totes les respostes" i que va rematar el 3 de setembre amb un altre escrit titulat "Crims contra les humanitats".

No puc ara fer-ne cap síntesi, però us en recomano la lectura. Es tracta d'un debat apassionant i crucial, i en què el melic és també més important del que sembla.

El sostre independentista

L'Assemblea Nacional de Catalunya va fixar en 2 milions el nombre de persones que es van manifestar a Barcelona la Diada de l'11 de setembre de l'any passat. Enguany, en el moment d'escriure això, els organitzadors de la cadena humana que ha creuat Catalunya donaven la xifra de 400.000 inscrits. És a dir, 1.600.000 participants menys que l'any 2012. És això un èxit? No és un fracàs espectacular perdre més de les tres quartes parts dels participants en un any?

Ho seria, certament, si no fos perquè les xifres de les manifestacions són falses. Des de fa 35 anys, a Catalunya s'han estat inflant sistemàticament les dades de manifestants a Barcelona, arribant a publicar-se impunement xifres que dupliquen o tripliquen la capacitat dels carrers de la capital catalana.

El nombre de manifestants de la Diada de l'any passat amb prou feines va superar els 300.000, una xifra respectable però a anys llum dels 2 milions dels organitzadors o l'1,5 milions de la Guàrdia Urbana. Enguany, la xifra dels participants a la via catalana, que ha substituit a la tradicional manifestació de la Diada, no estaria excessivament allunyada respecte la xifra del 2012.

El càlcul bàsic no és gaire difícil de fer. Només cal multiplicar els 400 km de la cadena per una mitjana d'1,30 m per manifestant, que és l'espai aproximat que ocupa una persona amb els braços oberts en un angle de 45º. El resultat són 307.692 persones (amb un espai d'1,10 m. per persona el nombre de participants seria de 363.636, mentre que amb un màxim d'1,50 m per persona la xifra cauria als 266.667). Es cert que en els nuclis urbans més importants hi va haver superposició de gent, fent la cadena més espesa, però també ho es que en la majoria de trams de carretera la cadena quedava reduida a la mínima expressió.

En qualsevol cas, el creixent sostre mobilitzador de l'independentisme sembla estar situat , ara per ara, a l'entorn del mig milió de persones. Una xifra molt important i políticament significativa, però encara molt allunyada de la gran majoria de catalans, que han preferit no encadenar-se a ningú. Una majoria a la qual, pel que sembla, no els agraden les cadenes. Encara que siguin les nostres.

Inenarrable