A raíz de los documentos desvelados hasta ahora, EEUU sale como el país más ético del mundo. No hay contradicción entre sus pronunciamientos públicos y lo que escriben y tratan de lograr sus diplomáticos en privado. No hay muestras que indiquen que EEUU falsifica pruebas sobre el programa nuclear de Irán o de Corea del Norte; sobre la corrupción en Italia, en Rusia o en Afganistán; sobre su hostilidad hacia Hugo Chávez; o sobre su preocupación sobre la estabilidad mental de Cristina Kirchner (que ya fue portada en los medios de comunicación argentinos en 1996, hace 14 años). Lo mismo cabe aplicar de la preocupación sobre la corrupción de dimensiones siderales de la financiación del terrorismo islamista por Arabia Saudí, Kuwait y Qatar.
Paradójicamente, esos mismos críticos aplican un brutal doble rasero con respecto a lo que los cables revelan. Por ejemplo, que los países árabes están todavía más aterrorizados que Israel con la posibilidad de que Irán se haga con la bomba atómica. O que Hizbulá usó en 2006 ambulancias para transportar armas. O incluso una cierta existencia del ridiculizado ‘Eje del Mal’ de George W. Bush, en la información sobre la compra por Irán de misiles norcoreanos capaces de alcanzar Berlín. Desde luego, uno cree más —no menos— a EEUU tras WikiLeaks. Pero, increíblemente, Washington se ha llevado más críticas por Wikileaks que China por su salvaje tratamiento de Liu Xiaobo.
dimarts, 14 de desembre del 2010
Els EUA apareixen, gràcies a Wikileaks, com els país més ètic del món
Pablo Pardo:
Libération canvia d'opinió sobre Wikileaks
No són els únics, però és significatiu perquè el "Libé" és encara el diari de l'esquerra nescuda el maig del 68.
Dones algerianes amaguen el càncer per evitar el repudi
Algerie360:
Ah! Les delícies de l'Islam!...
Des femmes cachent leur maladie à leur mari et meurent des suites de graves complications, qui auraient pu être évitées. Tout cela de peur d’être rejetées.
Du jour au lendemain, la femme atteinte de cancer se retrouve à lutter contre l’inconnu. L’annonce de la maladie est un véritable choc pour elle ainsi que pour son entourage, dont le mari. «Ils mettent des gants pour parler de la maladie», comme l’a si bien décrit la psychosénologue, le Dr Hezaimia Akila intervenant lors d’une journée sur «Les droits des femmes atteintes de cancers», tenue par l’association El-Amel du Centre-Pierre-et-Marie-Curie (Cpmc) sous le slogan «Tous pour elle».
L’intervenante a fait un état des lieux des plus désolants sur la situation psychosociale de la femme atteinte de cancer, qui déjà blessée dans sa chair se retrouve blessée dans son âme par des comportements qui devraient être sanctionnés par la loi. «Certaines femmes sont même battues lorsqu’elles tombent malades. Nous faisons de notre mieux pour les soulager, les accompagner et leur faire accepter leur maladie. Mais une fois dans leur milieu, elles rechutent à chaque fois.»
Ah! Les delícies de l'Islam!...
Mil científics contra el frau climàtic
More than 1,000 dissenting scientists (updates previous 700 scientist report) from around the globe have now challenged man-made global warming claims made by the United Nations Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) and former Vice President Al Gore. This new 2010 321-page Climate Depot Special Report -- updated from the 2007 groundbreaking U.S. Senate Report of over 400 scientists who voiced skepticism about the so-called global warming “consensus” -- features the skeptical voices of over 1,000 international scientists, including many current and former UN IPCC scientists, who have now turned against the UN IPCC. This updated 2010 report includes a dramatic increase of over 300 additional (and growing) scientists and climate researchers since the last update in March 2009. This report's release coincides with the 2010 UN global warming summit in being held in Cancun. ->
dilluns, 13 de desembre del 2010
Assange, l'home que juga a ser Déu
The problem is not that the purloined cables exposed U.S. hypocrisy or double-dealing. Good God, that's the essence of diplomacy. That's what we do; that's what everyone does. Hence the famous aphorism that a diplomat is an honest man sent abroad to lie for his country.
Nothing new here. What is notable, indeed shocking, is the administration's torpid and passive response to the leaks. What's appalling is the helplessness of a superpower that not only cannot protect its own secrets but shows the world that if you violate its secrets - massively, wantonly and maliciously - there are no consequences. Charles Krauthammer.
Des Etats-Unis nous est arrivé un mot qui désigne l’art de tout vendre avec une bonne histoire: le storytelling. A l’origine, ce sont des recettes de marketing appliquées à la vie publique. Pour susciter l’adhésion à une candidature politique comme à une marque de lessive, rien ne vaut un récit bien formaté. Les grandes entreprises l’ont compris; le candidat Obama aussi. Mais ils ne sont pas les seuls à savoir tirer les ficelles du storytelling. En l’espèce, le fondateur de WikiLeaks est un expert: la grande réussite de Julian Assange, c’est d’abord la mise en récit de sa vie. (…) Dans une interview de juillet dernier publiée par le Spiegel, Julian Assange évoquait ainsi son projet: «Le mieux est d’intervenir contre les injustices avant qu’elles ne soient commises, lorsqu’elles n’en sont qu’au stade de l’intention.» L’idéal de WikiLeaks serait donc de fouiller les intentions ou les consciences. Comme l’oeil de Dieu poursuivant jusque dans la tombe les Caïn qui tuent leurs frères afghans ou irakiens. (…) Julian Assange prétend vouloir fonder un journalisme «scientifique», mais c’est en utilisant des motifs religieux qu’il fascine. Tissée avec les attributs du divin, son histoire habilement mise en scène fonde la légende du premier «hacktiviste» universellement connu. Il est l’homme qui joue à être Dieu. Le Matin
diumenge, 12 de desembre del 2010
200 països, 200 anys
L'estadística "viva" de Hans Rosling mostra com s'ha desenvolupat econòmicament el món en els últims 200 anys.
dissabte, 11 de desembre del 2010
divendres, 10 de desembre del 2010
Esperem que un any d'aquests l'estrenin aquí
La pel·lícula-documental "Mugabe et l’Africain blanc"de Lucy Bailey et Andrew Thompson té el suport de la Lliga dels Drets Humans de França.
La medicina cubana: misèria i repressió
Yoani Sánchez:
Estudió medicina, se puso la bata blanca, entró en un hospital para hacer la especialidad y se creyó a pie juntillas las máximas de Hipócrates. En un primer momento –imbuido por la fascinación de las células, los músculos y los tendones– apenas reparó en que sus colegas andaban con los zapatos remendados y a él mismo no le alcanzaba lo que ganaba para alimentar a la familia. Vio demasiado en ese hospital de Artemisa: la grandeza profesional de algunos y el descalabro material de todos. Un día de 2005 se anunció a bombo y platillo que se les subiría el salario a los trabajadores de la salud. Sin embargo, apenas 48 pesos –el equivalente a 2.00 CUC o a 1.60 USD– fue lo agregado a su magro sueldo de cada mes.
Así que escribió junto a un amigo una carta comunicándole al ministro de su ramo la inconformidad de los médicos ante tan ridículo aumento. Lograron recoger 300 firmas que entregaron en el Ministerio de Salud, en el Consejo de Estado y en cuanto órgano de poder hay en esta Isla. La respuesta llegó algunas semanas después en forma de expulsión de la especialidad que cursaban. Cinco meses más tarde, a ambos los despidieron del trabajo y les inhabilitaron sus títulos universitarios. Han pasado ya cinco años de aquellos hechos, pero ninguno de los dos ha podido volver a entrar a una consulta como doctor.
dijous, 9 de desembre del 2010
Aquestes paraules les ha dit sense enrojolir el primer ministre rus, Vladimir Putin, que com tothom sap és un demòcrata de tota la vida. Fins i tot, quan estava al KGB i patia que no vegis a l'haver de reprimir el seu alenar liberal. Un demòcrata de socarrel que governa un país idíl·lic, sense corrupció ni màfies públiques i privades. Un país transparent, paradís dels periodistes. I sinó, pregunteu-li a l'Anna Politkóvskaya i als més de 300 periodistes que han mort violentament a Rússia des del 1993.
No, senyor Putin. El Regne Unit i Suècia no són unes democràcies com la seva. Són Estats de Dret, cosa que difícilment es pot dir de Rússia. I és per això, per la denúncia presentada per dues dones contra Assange, que s'ha l'ha detingut en nom de la legalitat i se'l podrà jutjar. Només vostè, Sr. Putin, i persones com vostè, són les que sistemàticament i deliberada confonen l'imperi de la llei amb la pura i dura voluntat política. Potser aquesta detenció agradi a qui voldria liquidar Assange per haver difòs informació confidencial, però de moment els governs de les democràcies liberals occidentals no han fet res que estigui al marge de la llei, cosa que no es pot dir dels partidaris d'Assange.
La responsabilitat penal per la filtració dels documents correspòn a qui els va robar. Assange té tot el dret a difondre la majoria d'aquests documents, llevat d'aquells que la seva publicació pogués comportar un prejudici molt més gran que el benefici de la seva publicació. Per entendre'ns, posar persones concretes i instal·lacions vitals en el punt de mira d'organitzacions terroristes, dictadures o estats xoriços. A banda d'això, Assange és al periodisme el que Zapatero a la ciència econòmica.
Assange fa creure que és una germaneta de la caritat democràtica que publica tots els secrets que li filtren, però la veritat no és exactament aquesta: Assange, contràriament als principis fundacionals de Wikileaks, el que ha fet és vendre els drets de publicació a cinc mitjans internacionals. Segons l'exportaveu de Wikileaks, l'alemany Daniel Domscheit-Berg, "això implica que Wikileaks ha perdut la seva neutralitat, perquè ha estat premeditadament subjectiu al decidir amb qui col·labora". La manera com aquests mitjans, especialment El País, explota pràcticament sense contrastació els documents, ho demostra.
Per posar-se a tremolar
Aquesta és la confiança en les institucions que tenen els espanyols, segons el CIS.
(De més a menys)
(De més a menys)
Fuerzas Armadas (5,71)
Monarquía (5,36)
Defensor del Pueblo (4,64)
Medios de comunicación (4,58)
Gobiernos autonómicos (4,41)
Parlamentos autonómicos (4,35)
Tribunal Constitucional (4,32)
Poder Judicial (4,13)
Parlamento nacional (4,01)
Iglesia católica (3,68)
Gobierno central (3,52)
Partidos políticos (2,88)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)