Pel filòsof francès, "el dret dels pobles a ser alliberats del despotisme -el dret a tenir un Dia D- és més important que el respecte habitual a les fronteres i al principi històric de sobiranía". És per aquest dret que "el desembarcament de Normandia es el fonament de les recents intervencions al Kosovo, l'Afganistan i l'Iraq, fins i tot sense patrocini del Consell de Seguretat” i això “per un motiu decisiu: la legitimitat inaugural que va presidir la constitució de l'ONU té més autoritat que la jurisprudència ordinària de les institucions surgides d'aquella legitimitat fundadora".
La invasió de Normandia, contràriament a la visió reduccionista i esviaxada que tenim de la història, no va tenir com a objectiu acabar amb el règim nazi, que ja estava pràcticament derrotat en el front soviètic, sinó, com diu Emilio Lamo de Espinosa, en un article publicat a l’ABC amb el títol “Esos grandes cementerios bajo la luna”, per garantir la llibertat i la democràcia a Europa front a la nova amenaça del totalitarisme soviètic.
Lo que estaba en juego en Normandía no era la derrota nazi sino la libertad de Europa occidental frente a la amenaza soviética. Si los americanos no hubieran desembarcado en Normandía Europa no hubiera sido nazi, hubiera sido soviética y por ello François Mitterrand dirá que «el 6 de junio marcó la hora en que la historia se inclinó hacia el campo de la libertad». Normandía fue así, en muchos sentidos, la última gran batalla de la Segunda Guerra Mundial en Europa, pero también la primera de la Guerra Fría, y menos de seis meses más tarde, en Yalta (febrero de 1945), se confirmaría lo acertado del pronóstico. La Unión Soviética, vencedora de Alemania, dividía ese país y se hacía con el control de Europa central y del Este. Por algo Churchill prefería un desembarco en Grecia; para cortar el paso soviético hacia Europa central.
