Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dilluns, 6 de setembre del 2004

Deixar el conflicte de Txetxènia només a mans del Kremlin és un error

Una vegada més, les notícies publicades sobre el segrest i la mort de més 300 persones en una escola de Beslan, a Ossètia del Nord, estan més orientades a acusar el govern rus que als terroristes islamistes, autèntics responsables de la tragèdia. I ho dic no perquè no s'hagi de criticar la ineptitud i la incapacitat russa per afrontar aquesta mena de situacions, sinó perquè no és cert que Moscou sigui l'únic culpable de tot.
Secuestrar a muchos cientos de niños durante más de cincuenta horas, y otras muchas que podían haber sido, bajo temperaturas asfixiantes, sin permitir que les pasen alimento o agua, obligándolos a mantenerse despiertos todo ese tiempo, dejando que lleguen a tomar orina e incluso forzándolos a hacerlo, aterrorizándolos continuamente para tratar de acallar el incontenible lloro, atravesando de un bayonetazo a uno que se acerca a implorar bebida y cuando el techo se les desploma encima, disparando contra los que intentan huir, ¿es eso el terror absoluto? ¿Se ha, por fin, tocado fondo?. (GEES)
En unes circumstàncies com les descrites no és fàcil ni pels professionals més bregats mantenir la serenitat i la sang freda necessàries, i dir el contrari és pura demagògia. Fins i tot, en el cas de comptar amb els millors especialistes de la lluita antiterrorista -que evidentment no és el cas de Rússia- seria molt difícil gestionar correctament una crisi com aquesta.

El problema rau en què el conflicte de Txetxènia ha deixat de ser un conflicte local per convertir-se en un conflicte internacional que ens afecta a tots. Ens agradi o no, forma part de la guerra global que l'islamofeixisme ha declarat a la civilització occidental. Una guerra en la que Rússia, pel que fa al seu front internacional, no és un aliat gaire fiable -recordeu a Putin arrenglerat amb Chirac i Schroeder contra la intervenció militar a l'Iraq- mentre que, en el seu front intern, l'acció militar russa resulta impotent i crea més problemes dels que resol. En aquestes circumstància deixar el conflicte de Txetxènia únicament a mans del Kremlin és probablement un error.

La guerra en Chechenia no es ya una lucha por la independencia de un pueblo frente a Moscú, también se solapa la lucha del islamismo contra la democracia. En la medida en que Putin no es capaz de batallar satisfactoriamente en ambas guerras simultáneamente, las democracias tendremos que prepararnos paras sufrir sus consecuencias. A menos que elijamos antes intervenir en ellas. (Rafael L. Bardají


Sobre aquest tema, llegiu l'article de Bernard-Henri Lévy, "Putin i els nens màrtirs".