.
"MAR ADENTRO", la nova pel·lícula d'Amenábar és, simplement, magistral. I no ho és només pel fet d'atrevir-se a abordar el tema de l'eutanasia activa, a través del cas real de Ramón Sanpedro, sinó també perquè és una anàlisi profunda, madura, complexe i sensible sobre la llibertat personal, cosa no gaire habitual a les pantalles. Potser només alguns fragments de la discussió entre Sanpedro i un capellà també tretaplègic voregin la caricatura, tot i que de vegades la realitat la superi amb escreix.
La pel·lícula m'ha fet recordar l'esquizofrènia intel·lectual en la que vivim. Xavier Sala-i-Martín ho explica molt gràficament amb la metàfora de la cartera i la bragueta.
D'una banda, la gent que s'autoproclama de "dretes" tendeix a argumentar que el govern ha d'intervenir poc a l'economia mentre que els autoprocalmats "progressistes" o "d'esquerres" tendeixen a voler una gran intervenció pública en l'economia. I dic esquizofrènia intel·lectual perquè si preguntem quin ha de ser rol del govern en els aspectes no econòmics de la vida, els papers s'inverteixen: la gent de "dretes" vol que el govern els ajudi a imposar les seves creences religioses o polítiques a través de decrets públics, vol impedir la legalitat de determinades conductes sexuals o vol restringir el dret de les dones sobre el seu propi cos mentre que les "esquerres" diuen que el govern no s'hi ha de ficar. És a dir, les dretes no volen que el govern se'ns fiqui a la butxaca però sí a la bragueta, mentre que les esquerres volen exactament el contrari."-
