Les coses semblen estar cada dia més clares. Saddam Hussein no era una amenaça imminent però era un perill inevitable, per utiltizar l'expressió de Bardají. Tot i que encara queden indrets per on buscar i, sobre tot, encara queden desenes de milers de documents per traduir -alguns dels quals semblen demostrar que l'any 2000 l'Iraq disposava d'àntrax i gas mostassa-, l'informe final de Charles A. Duelfer, cap de l'Iraq Survey Group, deixa clar que, quan va començar la guerra, Saddam volia però no tenia la capacitat immediata de produir armes de destrucció massiva i que de les restes d'aquestes armes que sí que havia tingut i que l'ONU no havia trobat ni pogut destruir des de la fi de la primera guerra del Golf, no se sap que se'n ha fet. És a dir, si efectivament les van destruir com afirmava Saddam sense mostrar-ne les proves o van ser amagades o traslladades a altres països.
Van mentir Bush i Blair per justificar la guerra?
A l'informe del 7 de juliol del 2004 del Comitè d'Intel·ligencia del Senat nord-americà s' assegura "no haver trobat cap prova que l'adminsitració Bush hagués intentat influir o pressionar perquè els analistes de la CIA modifiquéssin les conclusions sobre l'existències d'armes de destrucció massiva". Una setmana més tard es publicava al Regne Unit "l'informe de Lord Butler, que arriba a la mateixa conclusió que el del Senat americà respecte Blair i el seu govern.
Aleshores, la pregunta era i continua sent encara: si Bush i Blair no van mentir, perquè ho va fer Saddam Hussein?.
Segons l'informe de Deulfer, per garantir la seva supervivència. Saddam pensava que si tothom creia que tenia les armes estaria més segur, però, paradoxes de la vida, la mentida va semblar tant real que, després de l'11 de setembre, els Estats Units es van sentir amenaçats per ella i això li va costar el poder. Daniel Pipes avançava aquesta hipòtesi el 7 d'octubre del 2003.
D'altra banda, l'informe que Duelfer presentarà avui al Congrès i que aquest matí avançava el Washington Post explica que els inspectors han descobrert plans per a la construcció de míssils balístics d'un abast entre 400 i 1.000 quilòmetres, molt per sobre dels 150 quilòmetres autoritzats per l'ONU. També explica l'informe que Saddam tenia la clara intenció de rellençar el programa d'armes de destrucció massiva a gran escala una vegada aixecades les sancions i l'embargament imposat per les Nacions Unides. En aquest aspecte, l'informe senyala que Sadam va fer un "agressive effort" per anul·lar les sancions i va desplegar una estratègia de finançament il·legal. Aquesta estratègia, que com sabem va passar pel frau massiu del programa Petroli per Aliments -pensat per l'ONU per paliar els efectes de l'embargament entre la població iraquiana-, queda en evidència en l'informe de Duelfer. Fins el punt, que inclou nombroses pàgines amb noms propis i d'empreses, especialment de la Xina, Rússia i França, que comerciaven il·legalment amb l'Iraq.
No cal dir, que la majoria de mitjans de comunicació es quedaran només amb la part de l'informe que conclou que en el moment de la guerra l'amenaça iraquiana era feble. Una dada important i necessària, però que, sense la resta de conclusions, queda totalment coixa, parcial i enganyosa. Per una relació detallada de la manipulació informativa cliqueu aquí.
De tota manera, caldrà esperar a llegir la integritat de l'informe per afinar l'anàlisi.
