Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dissabte, 20 de novembre de 2004

Condoleeza Rice i el silenci de les feministes

En els anys 80, quan Margaret Thatcher es va convertir en la primera dona en arribar a ser primer ministre del Regne Unit, les feministes no només no la van felicitar sinó que van arribar a dir que no era una dona. Ara, quan també per primera vegada un dona negre es nomenada per ocupar una de les responsabilitats polítiques més importants del món, com és la secretaria d'estat dels EUA, (la primera dona en ocupar-lo va ser Madeleine Allbright, les feministes no han arribat a tant, però s'han limitat a castigar-la amb el menyspreu del silenci. Per què? Salvador Sostres m'ho a tret de la boca:

No em sona haver vist o sentit cap de les alegres feministes espanyoles ni catalanes celebrar que una dona hagi arribat tan amunt en l’administració americana, el primer país del món. Que no és una dona, la senyora Rice? O és que ens molesta que sigui negra? S’és menys dona, sent negra? O potser el que molesta és que sigui de dreta? Ai, ai, ai! Si ets de dreta ja no ets dona? O n'ets menys? Del feminisme hi ha el que he dit sempre: no són dones, són socialistes. El sectarisme de l’esquerra és tan bèstia que arriba fins i tot a la vagina. I sembla la revolució que Zapatero nomeni 8 ministres dones i en canvi a la senyora Rice no li fem cap festa, la senyora Rice que ella tota sola ocupa un càrrec molt més important que les 8 ministres dones de Zapatero, que la resta dels homes del govern, que tot el govern inclòs el president i possiblement que tota l’Europa sencera. Les meves petites estalinistes: obriu el xampany sense rancúnia. El president Bush, George W. Bush, president dels Estats Units d'Amèrica, és qui millor ha comprès les raons del feminisme i de la paritat fent Rice, una dona negra, secretària d’Estat. Quantes coses per assumir, feministes: que hagi de ser l’odiat Bush dels odiats Estats Units i amb una odiada neoconservadora. Però així són les coses, noies. A veure si us assabenteu d’una punyetera vegada de què cony va el món. I doneu les gràcies en lloc de bramar tot el dia com nenes tontes i mimades.