Paradoxalment, el fracàs de l'operació militar del mes d'abril per controlar la ciutat ha estat la clau de l'èxit de l'operació del mes de novembre. I això ha estat així per dues raons. D'una banda, perquè els "insurgents", ebris per la suposada "victòria" d'abril, es van creure la seva pròpia propaganda, àmpliament difosa pels mitjans àrabs, i van actuar amb imprudència i prepotència. De l'altra, perquè els comandaments militars de la coalició van aprendre dels errors comesos i van elaborar una nova estratègia per portar a terme una batalla en un entorn urbà i guanyar-la, amb poques baixes pròpies i entre la població civil.
La victòria d'abril va portar als "insurgents" a convertir Fallujah en la seva capital, en el bastió de la "resistència" contra les forces de la coalició i del govern provisional iraquià. En poques setmanes, milers de combatents, iraquians i estrangers, van arribar a la ciutat. Es van construir nombrosos arsenals i dipòsits d'armes en edificis civils i religiosos escampats per tota la ciutat ( el 60% de les mesquites i en el 80% dels habitatges d'alguns barris). Es van improvitzar fàbriques de producció d'explosius (fins ara, se n'han comptabilitat 11 en total), així com rudimentaris estudis de vídeo per filmar l'execució d'ostatges (una gran part dels 150 estrangers segrestats des del mes d'abril van estar reclosos a Fallujah, entre ells l'americà Nicolas Berg; també es va trobar el taxista sirià dels dos periodistes francesos segrests, Georges Malbrunot i Christian Chesnot). Es van obrir desenes de centres de detenció i tortura (els "marines" hi van trobar només entrar-hi 29 còssos, alguns d'ells amb els braços i les cames amputades) i es va imposar a la població civil una disciplina islamista de tipus taliban.
Aquesta estratègia de l'eufòria ha estat, però, el taló d'Aquil·les dels terroristes. D'una banda, la població civil, que suposadament era la que resistia a les forces d'ocupació, va començar a desertar i, de l'altra, la concentració logística de la gran part dels seus efectius en una zona perfectament delimitada de 20 quilòmetres quadrats va facilitar, primer, el seu setge, i després la seva destrucció per la potència militar aliada.
Els comandaments militars nord-americans van modificar la seva estratègia, vencent l'equivocada resistència de Rumsfeld a enviar-hi més tropes. Per un cantó, van concentrar gairebé una divisió -10.000 "marines" i 2.000 soldats iraquians- per tenir una superioritat numèrica d'un a quatre (els efectius dels insurgents es calcul·laven en uns 3.000). Per altra banda, es va procedir a un setge psicològic de la ciutat: bloqueig de carreteres, sobrevol continu de "drones" i d'atacs aèris a punts neuràlgics dels insurgents, així com i sobretot una sembra constant d'octavilles. Això va comportar que la gran majoria de la població civil de Fallujah, confrontada a la tirania a la que estaven sotmesos pels islamistes i a la inevitabilitat de l'atac aliat, va fugir de la ciutat. Fins al punt que, segons dades de la Creu Roja de l'Iraq, només hi van quedar entre 150 i 175 famílies, a l'entorn de l'1% del total de la seva població.
Es per això que la segona batalla de Falloujah es va guanyar en només una setmana, sense escuts humans i sense pràcticament víctimes civils. Pràcticament, totes les víctimes les van posar els terroristes (1.200 morts i 1.000 capturats) contra només 54 baixes nord-americanes i 8 iraquianes. Cal destacar que prop d'un miler d'"insurgents", entre ells Al-Zarqawi, van fugir de la ciutat abans o durant els primers dies de l'ofensiva militar de la coalició. La derrota va comportar la captura de més de mil tones d'armes i explosius, així com diversos ordinadors, explosius per fabricar cotxes bomba i medicaments procedents de donacions de la Creu Roja Internacional i de l'Agència per al Desenvolupament Internacional dels EUA, USAID) i nombrosa documentació (a la casa que servia de quarter general d'Abu Musab al-Zarqawi s'han trobat, entre altres coses, dues cartes, una de Zarqawi a dos dels seus col·laboradors i una altra d'un remitent que no s'ha revelat). S'ha trencat, doncs, l'espinada de la insurgència terrorista a l'Iraq.
ADDENDA: Aquest article és un resum, complementat amb dades d'agència, d'una anàlisi del Tinent Coronel Ludovic Monnerat, oficial de l'estat major de l'exèrcit suís i redactor ajunt de la Revue Militaire Suisse. Demano disculpes pel retard en la publicació de la font, però la fallida del blogger no em va permetre penjar-la en el seu moment.
