L'informe Duelfer confirma els suborns de Saddam a països i personalitats que es van oposar a la guerra

Via MEMRI m'he assabentat, amb més d'un mes de retard, que l'informe de Charles Duelfer, el cap de l'Iraq Survey Group, confirma gairebé fil per randa l'autenticitat de la llista que va publicar el passat 25 de gener el diari iraquià Al-Mada de 270 persones i entitats que es van beneficiar amb lots de petroli concedits per Saddam Hussein.

Nimrod Rafaeli, Analista Senior del Programa d'Estudis Econòmics de l'Orient Mitjà del MEMRI, explica en un estudi que:

El diario iraquí Al-Mada ("Horizonte") fue el primer diario en publicar una lista de 270 individuos y organizaciones que se beneficiaron de los vales que el régimen de Saddam Hussein les concedió. La intención de la concesión era o bien que los receptores vendieran los vales a intermediarios para sacar beneficios rápido o bien que vendieran el crudo ellos mismos a precio reducido. Se asumía que los vales permitirían al receptor último adquirir crudo iraquí a un precio lo suficientemente reducido como para dejar un margen de beneficio al beneficiario del vale, el intermediario o la petrolera que en última instancia canjeaba el curso y en algún caso, a los propios regímenes que gravaban o liquidaban lo impuesto sobre las exportaciones iraquíes de crudo. Al-Mada diferencia entre usuarios "finales" y "no finales", refiriéndose el segundo término a los receptores de vales que carecían de refinerías y, en muchos casos, ni siquiera estaba en el negocio del petróleo para empezar. Según Al-Mada, su lista se limita a "usuarios no finales y a las compañías intermediarias". Al-Mada ha desencadenado varias investigaciones sobre esta lista.

Basándose en un examen en profundidad de los datos del Ministerio de Crudo de Irak y su brazo comercial, la Organización de Comercialización del Petróleo del Estado (SOMO), el Informe Duelfer, publicado en septiembre del 2004, ha reunido una lista completa de vales petroleros entregados por el régimen de Saddam durante toda la vida útil del Programa Petróleo por Alimentos. Comienza con la primera fase del programa en 1996-7, y concluye con la 13ª fase y última, que finaliza con la caída del régimen. Con un puñado de excepciones, todos los que aparecen en la lista de Al-Mada aparecen también en la lista Duelfer. Esto es la primera confirmación de que la lista de Al-Mada es auténtica.

Aquest escàndol, un dels més importants dels últims anys, esquitxa l'ONU i moltes personalitats, països, partits i organitzacions, que es van mostrar molt actius en oposar-se a la guerra contra l'Iraq. Un escàndol de desenes de milions de dòlars que, enlloc d'anar a paliar el patiment del poble iraquià, van desaparèixer a les butxaques de molta gent sense escúpols, començant per Benon Sevan, director del programa Petroli per Aliments de les Nacions Unides, que va ser generosament subornat per Saddam Hussein. La dimensió moral, econòmica i política d'aquest escàndol és, però, inversament proporcional a la seva dimensió mediàtica. El mutisme informatiu és pràcticament total en els mitjans de comunciació espanyols i europeus. Endevinen per què?

Per seguir l'evolució de les investigacions que s'estan fent sobre aquest escàndol visiteu Friends of Saddam.

ADDENDA: L'informe Duelfer ratifica el nom de l'espanyol Javier Robert com un dels beneficiaris dels suborns de Saddam. El problema és que ningú no sap qui és. Una investigació de la revista "La Clave" va concloure que es tractava de Javier Rupérez, l'ambaixador espanyol a Washington i membre del PP. Naturalment, Rupérez ho va desmentir, però la veritat és que no hi ha cap prova que demostri que sigui ell. He trobat a HispaLibertas detalls interessants sobre les hipòtesis existents respecte la identitat de Javier Robert.