We hardly needed the reminder, but the brutal murder earlier this week of Dutch filmmaker and controversialist Theo van Gogh shows again that the enemies of the open society aren't disposed to spare tolerant societies by virtue of their tolerance. His death has rightly saddened and enraged the Netherlands, known for its famed tolerance but increasingly becoming just another battleground between reactionary Islamism and modern society. Mr. van Gogh, a great grand-nephew of the famous painter, was killed Tuesday by an Islamist. Dutch authorities say an assailant whom they are identifying only as Mohammed B. shot Mr. van Gogh, slit his throat and left a five-page letter in Arabic on his chest stabbed under a knife. (The Washington Times)
No tinc remei. Encara em sorprenc en comprovar la quantitat d'articles que hi ha a la premsa europea intentant -en sentit contrari a la cita anterior- trobar explicacions i de vegades fins i tot justificacions a l'assassinat de Theo van Gogh. En concret, bastantes opinions consideren una provocació innecessària l'aparició, a la seva pel·lícula "Submissió", d'una dona musulmana nua amb versicles de l'Alcorà escrits en el seu cos. Una provocació innecessària que, hem de suposar, explicaria la justa ira del seu botxí. Amb aquest argument, també podrien queixar-se que el realisme de "La Llista de Schindler" és una provocació innecessària als nazis o que, sense anar tant lluny, si un dia li foten un tret al Salvador Sostres serà perquè s'ho havia buscat amb la publicació de tants articles impúdicament provocadors.
ADDENDA: No us perdeu l'article de l'Economist, "Another political murder", sobre el tema.
