Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

diumenge, 16 de gener del 2005

Contra el determinisme de "la naturalesa de l'islam"

Vull aprofitar l'anotació que ha fet Anonymous al meu últim post sobre la situació al Pròxim Orient per expressar una opinió que fa temps tenia ganes de publicar però que no havia trobat el moment per fer-ho.

Agraeixo a Anonymous el seu esforç proselitista i pedagògic per fer-me veure la veritat, però, sincerament, no calia. Tot el que diu ja ho sabia i, per tant, lamento que hagi perdut el temps intentant convertir el convertit. Amic Anonymous, estem en el mateix bàndol front al fanatisme islamista.

Però estar en el mateix bàndol no vol dir compartir la mateixa concepció determinista de la realitat, ja sigui de la història o de les civilitzacions. Cada dia que passa sóc més alèrgic al determinisme històric, font de tota mena de totalitarisme. Potser és per això que em sento còmode en el liberalisme.

La civilització conformada per l'islam, com totes les altres, no és ni monolítica ni homogènia, ni la seva expressió consuetudinària entre les persones que en formen part és idèntica, ni tant sols similar. Els grups islamistes, especialment els seus dirigents, són més un producte del pensament occidental que de la religió musulmana i cal fer-hi front d'una manera similar a la que Occident va fer servir per lluitar contra el comunisme.

Permeteu-me un cita, una mica extensa però molt aclaridora del que vull dir, del llibre de Fareed Zakaria "El futuro de la libertad":
Si el islam es el problema ¿cuál es el conflicto actual? ¿Por qué el fundamentalismo islámico sólo despegó tras la Revolución iraní de 1979? El islam i Occidente han coexistido durante catorze siglos. Ha habido épocas de guerra, pero los periodos de paz en total han sido mucho más largos. Muchos estudiosos han señalado que, hasta la década de 1940, las minorías, y en particular los judíos, fueron menos perseguidas bajo dominio musulmán que bajo el dominio de cualquier otra religión mayoritaria.Éste es el motivo por el que oriente próximo albergó durante siglos a tantas minorías. Se suele alegar que un millón de judíos emigraron o fueron expulsados de los países árabes tras la creación de Israel en 1948, pero nadie empieza por preguntarse qué hacian tantos judíos viviendo en países árabes.

El problema de las declaraciones altisonantes acerca de la "naturaleza del islam" es que el islam, como cualquier otra religión, no es lo que los libros dicen de ella sino lo que las persones hacen de ella. Olvidémonos de las soflamas de los fundamentalistas, que, al fin y al cabo, constituyen una minoria. La mayor parte de la vidas cotidianas de los musulmanes no confirma la idea de una fe intrínsecamente antioccidental o antimoderna. El país musulmán más poblado del mundo, Indonésia, ha tenido gobiernos laicos desde su independencia en 1949, y una oposición religiosa minúscula (si bien está aumentando en la actualidad). Y respecto a la compatibilidad con el capitalismo, hasta hace poco Indonesia era un ejemplo modélico de país tercermundista para el Banco Mundial, habiendo liberalizado su economia y creciendo a una tasa de 7% anual durante case tres décadas. Ahora ha abrazado la democracia (todavía un experimento frágil) y ha elegido a una mujer como presidenta. Después de Indonesia, las tres mayores poblaciones musulmanas en el mundo se encuentran en Paquistan, Bangladesh y la India. No es sólo que estos países hayan tenido una larga experiencia democratica, sino que todos ellos han elegido a mujeres coma primeras ministras, y lo hicieron mucho antes que los países occidentales. Por tanto, aunque alguns aspectos del islam son incompatibles con los derechos de las mujeres, sobre el terreno la realidad se muestra en ocasiones distinta.