Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dissabte, 12 de març de 2005

Qui s'ha rifat del Parlament?



El PP hauria de saber que, mentre aquest país sigui com és, mai serà considerat com un partit normal. Catalunya, o més exactament, el projecte de construcció nacional catalana, només pot definir-se sobre la base de la diferència. Necessita sempre d'algú amb el qual diferenciar-se per a justificar la seva existència. I el PP li va a la mida. Si no existís, el nacionalisme català se l'inventaria. Per tant, el PP s'ha convertit en l'ase dels cops. Tot el que faci sempre estarà malament i les seves iniciatives seran criticades.

Només el desconcert provocat per la paradoxa d'un president de la Generalitat que en menys de mitja hora acusa l'expartit del govern de corrupció i després diu que ho retira, va permetre a Piqué trencar l'encerclament mediàtic i polític que pateix. Però la treva no duraria gaire.

Davant l'evidència d'un pacte de silenci, o d'una simple coincidència d'interessos entre el PSC i CiU per deixar les coses políticament com estaven, Josep Piqué, que des del primer moment sabia que no podia guanyar la moció de censura, va fer el més raonable pel seu grup parlamentari: retirar-la abans de la votació. Presentant la moció havia aconseguit forçar un debat que ningú semblava disposat a fer i retirant-la evitava quedar fora de joc, mantenint intacta l'eina principal que un partit minoritari disposa per fer-se escoltar en situacions crítiques.

El problema pel PP és que aquesta decisió, perfectament legal i legítima, només podia ser interpretada d'una manera esviaxada i malintencionada, com ho demostra el titular del diari EL PUNT: "El PP es rifa el Parlament". Aquest titular és el millor resum del pensament nacionalprogressita català sobre el resultat de la moció de censura. "El PP es rifa el Parlament". Aquesta serà sentència que arribarà als ciutadans i que servirà per a "contextualitzar" les futures informacions periodístiques sobre aquest tema. És a dir, que per a la "història" els que es van rifar del Parlament de Catalunya seran els que van deixar la porta oberta a seguir el debat i no els que el van voler evitar; els que es van rifar del Parlament seran els que van forçar un debat per intentar saber la veritat dels fets imputats i no els que van fer tot el possible per silenciar-los.

Sembla mentida, però no en tenen prou amb que el PP sigui el pària de Catalunya. Volen, a més a més, que mori en combat. Si el PP ha tingut la gosadia de presentar batalla i remoure les aigues somortes de la bassa estancada, també coneguda com a oasi català, ha de gastar obligatòriament totes les bales. Si té l'atreviment de desembarcar com alternativa parlamentària ha de cremar forçosament totes les naus. Aquest és el model català.

No hi puc fer més. Sento vergonya d'aquesta Catalunya que ha fet virtut de la intolerància en contra d'una minoria. El nacionalisme de tots els partits és tan feble, tan poca cosa, que no pot permetre's el luxe que l'altra pugui guanyar una partida, ni que sigui per una sola vegada. Que petits que som.