Amén, Salvador

Salvador Sostres

A banda de tenir gairebé sempre tota la raó, el Vaticà ha demostrat darrerament que té bon gust literari. Només des del refinament i des de la intel·ligència es pot prohibir als fidels la compra i la lectura d'El codi Da Vinci. Aquest llibre és a la literatura el que la perruca és als cabells, un plec de pàgines que no és més que un trist joc de malentesos sobre la Bíblia que no tenen cap interès ni duen enlloc, ni serveixen per res més que per entretenir minyones i caixeres de supermercat. Quin fosc moment per a les lletres, l'aparició d'aquest llibre, i quina alegria que el Vaticà ens commini a lectures més altes: vagi el meu agraïment per endavant. El codi Da Vinci és el llibre ideal perquè la Pantoja es cregui que és una intel·lectual llegint-lo: la negació de qualsevol principi estètic i de qualsevol estil. Val la pena també comparar l'actitud de l'Església amb la que va tenir l'Islam amb un altre llibre igualment funest i desagradable: els Versos satànics. És veritat que era un llibre espantós, el fracàs de la literatura, però, a diferència dels catòlics, aquesta civilització a la qual se suposa que hem d'anar a abraçar-nos segons Zapatero i Rosa Regàs, no en va tenir prou de prohibir el llibre sinó que va voler prohibir l'autor posant preu al seu cap. Perquè després diguin de la jerarquia catòlica: si són un tros de pa. Surt un llibre que és un autèntic despropòsit i ens avisen. Sense proclames incendiàries i sense fer mal a ningú. Al contrari, procurant a l'autor un èxit fabulós de vendes, perquè ja se sap que els heretges estan organitzats i no deixen passar cap oportunitat per dur-nos la contrària. Què més volen? Una Església que t'ofereix oració i penediment, que beneeix la taula i que fa crítica literària. A l'autor el converteixen en símbol dels pobres d'esperit i als que tenim profunditat d'ànima i alguna neurona encara en marxa ens deslliuren de perdre el temps amb morralla.